Creixell, el municipi de la província que pitjor recicla

La vila del Tarragonès té una recollida selectiva del 10%, la segona més baixa de Catalunya

Per . Actualitzat el

Tot i que el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya (PRECAT20) contempla que abans del 2020 la recollida selectiva dels municipis sigui com a mínim del 50%, Creixell va tancar el 2015 amb només el 10,07% dels seus residus reciclats. Una xifra que el situa com el pitjor municipi de la demarcació en termes de recollida selectiva i com el segon de Catalunya per sobre d’Isòvol, un poble de la Cerdanya d’uns 300 habitants.

Perquè ens fem una idea, l’evolució de la recollida selectiva a Creixell és de l’1,81% de l’any 2000 al 10,07% el 2015. Poc més d’un 8% de millora en 15 anys i li resten cinc per incrementar-lo un 40% més. Actualment, el municipi del Tarragonès està molt per sota de la mitjana de recollida selectiva de Catalunya que el 2015 ha estat del 38,93%. I per sota de la del Camp de Tarragona, que ha estat del 34,42%.

L’alcalde de Creixell, Jordi Llompart, admet que «tenim un problema» però que «molta porqueria que acabem recollint del carrer i portem a la deixalleria no sabem si està inclosa en aquestes xifres». Apunta que la previsió per l’any que ve és incrementar els punts de reciclatge de la ciutat posant més contenidors i canviant els vells. Anuncia que la despesa del consistori per aquesta actuació serà de 103.000 euros. A banda, enguany ja «s’han enviat cartes als veïns del municipi perquè s’adaptin a la normativa».

Una alternativa a l’actual sistema de recollida de residus del municipi podria ser el porta a porta. Un model que funciona molt bé en municipis de la mida de Creixell i, fins i tot, més grans, però que l’alcalde Llompart considera ineficaç pel municipi que governa. «Ens és una mica complicat, perquè la població varia molt entre l’hivern i l’estiu», explica Llompart que apunta que «el problema més gran el tenim a les urbanitzacions». I acaba culpant la ciutadania estacional: «la gent ha de vindre i ser més responsable, més cívica».

El cert però és que, municipis turístics i amb urbanitzacions n’hi ha arreu de Catalunya i només l’esmentada vila d’Isòvol registra unes xifres més dolentes que les de Creixell. Per l’Agència Catalana de Residus (ACR), «els nivells de recollida selectiva de Creixell són molt baixos i la recollida selectiva de la fracció orgànica s’ha iniciat de forma molt incipient el 2015 amb només 0,11 tones recollides».

No reciclar és paga car

L’ACR recorda que un municipi que no incrementi els seus nivells de recollida selectiva, pateix conseqüències en diferents àmbits. En el social, la població no percep millora en una gestió més sostenible dels residus. En l’econòmic, la gestió de residus esdevé més cara per estar sustentada majoritàriament en els sistemes finalistes (incineració o abocador). Actualment costa 19,1 euros/tona per residu a abocador i 9,0 euros/tona per residu destinat a incineració, però cal comptar que aquest cànon anirà incrementant progressivament fins als 47,1 euros/tona l’any 2020 per a abocador i incineradora. Això implica un augment de la taxa que paga la ciutadania.

D’aquesta manera, Creixell ha de pagar força més, per destinar una fracció resta de 3.292,17 tones a la incineradora, del que ingressa de retorn del cànon per l’orgànica. Una millora en la recollida selectiva, en especial de l’orgànica, hauria de possibilitar majors ingressos i reduir la quantitat que ara paga.

El tercer àmbit és de caràcter ambiental i més global. Té a veure amb la pèrdua de recursos que es podrien aprofitar gràcies al reciclatge i, des de la perspectiva del canvi climàtic, amb la major petjada de carboni que això implica. Creixell l’any 2014 comptabilitza unes emissions generades de 379 kg CO2 equivalent/hab./any, quan les emissions a Catalunya l’any 2014 van ser de 194 kg CO2 equivalent/hab./any, és a dir, Creixell pràcticament dobla les emissions generades per la gestió de residus respecte de la mitjana catalana.