Convergència Democràtica de Catalunya va morir, oficialment, el passat cap de setmana. Dic oficialment perquè ja fa dies que se sap que el partit de Jordi Pujol no aixecava el cap, gràcies a la corrupció i als experiments d’uns il·luminats que no quallen social ni electoralment. De la mort de CDC ha sorgit el Partit Demòcrata Català. Un partit independentista que pretén reconquerir la confiança d’una societat que ha anat girant l’esquena a una formació política que va tardar massa temps a despertar-se i anul·lar el pop corrupte que s’havia instal·lat en la vida convergent. El nom del nou partit d’Artur Mas no pot, en la meva humil opinió, parlar de regeneració, justament perquè no aporta res de nou. Vol insistir en la ruta independentista i les cares que lideraran de la nova formació són conegudes o molt conegudes. Igual que un ocell no la fa primavera, el llançament d’una cara nova al PDC no representa el canvi. És cert que s’han introduït alguns punts d’incompatibilitats, però tot i així, no sóc capaç, almenys encara, de fer confiança en aquest partit. M’agradaria veure canvis reals, cares noves i gent capaç que s’oblidi dels càrrecs i que pensi, d’una vegada per totes, en els ciutadans. El PDC no pot tenir com a objectiu principal, única i exclusivament, el viatge a Ítaca. Ens costarà d’arribar-hi. Abans d’emprendre el viatge cal carregar d’energia la tripulació, enterrar els cadàvers i apartar tot allò que fa nosa. Espero i desitjo que el nou partit no sigui una còpia barroera de Convergència i que sorgeixi només per garantir l’estatus quo d’uns quants, que en definitiva, serien els mateixos de sempre. Els dirigents de la difunta Convergència són, si fa no fa, els mateixos del PDC. Hem vist que els experiments, a la torera, no funcionen: ‘Junts pel sí’ i ‘Democràcia i llibertat’ ha estat un desastre. Si el nou partit només està concebut per ‘avivar’ la figura d’Artur Mas i els quatre de sempre és preferible que abaixi la persiana perquè el poble està cansat de pel·lícules amb un guió de baix nivell i protagonistes que són nefastos a l’hora de diferenciar la ficció de la realitat. EL PDC ha de ser un partit net de corrupció, allunyat de noms i cares que simbolitzen el més pudent de la política i que sigui sensible a les necessitats reals de la ciutadania. Cal un nou partit seriós, honest, i canviat en els fons i en les formes. No hi ha temps per a enginys grollers.
