La llar d’infants de l’Arrabassada va celebrar el seu desè aniversari la setmana passada amb una festa de final de curs molt especial. Aprofitant l’efemèride, la clàssica festa anual va esdevenir un acte no només destinat a acomiadar el curs i aquells alumnes que marxen a P3, sinó també una celebració farcida de sorpreses per a una escola que proposa una línia educativa basada en el respecte i la llibertat de moviments de l’infant.
El concert breu del Joan Masdeu potser va ser l’activitat més mediàtica però no pas l’única: balls de petits i grans, un arbre dels desitjos, dos photocalls, samarretes commemoratives dels deu anys fetes pels menuts i una batucada final van ser alguns dels ingredients més sonats d’aquest darrer dia de curs. «Va ser molt bonic», ens diu la directora del centre, Núria Sariñena, que recorda l’arbre del qual encara pengen els desitjos de les famílies pel futur de l’educació. «Vam fer un arbre dels desitjos amb fusta i vam donar a les famílies una cartolina perquè hi posessin què els agradaria que canviés de l’educació en deu anys», llegint-nos algunes de les propostes dels pares que van des de la melancolia a la reivindicació.
«Educació gratuïta; ràtios que ajudin la individualitat; l’educació no és cap privilegi, és un dret de tots els infants», resa un dels desitjos que pengen de l’arbre de la llar tarragonina.
Un model d’èxit
Després d’una dècada donant servei, el centre agafa aire i es felicita per la feina feta durant els darrers anys. «Hem tingut l’oportunitat de desenvolupar la línia educativa que volíem gràcies al fet que l’Ajuntament i la Xarxa Santa Tecla han confiat en nosaltres», comenta la Núria, que admet que en aquests deu anys la manera de treballar ha canviat molt: «som un equip que hem crescut junts i hem evolucionat molt».
El projecte educatiu de la llar d’infants de l’Arrabassada s’engloba en tres parts: els principis que va marcar Emmi Pikler (que es basen en el respecte i la llibertat de moviment de l’infant), facilitar la comunicació entre els infants a través del joc (pedagogia interactiva) i els objectius del primer cicle d’Educació Infantil que marca el decret d’Ensenyament (comú a tots els centres). Tres pilars que comparteixen molts punts en comú i que aposten per un rol de l’adult no intervencionista. «No fem cap mena d’activitat dirigida, preparem un material que deixem que els infants manipulin de manera lliure i descobreixin de autònomament de què són capaços», explica la directora del centre, que destaca també la llibertat de moviment dels nadons. «No tenim trones, ni hamaques, els nens estan a terra i deixem que la seva motricitat evolucioni de manera natural». Per aquest motiu, els infants que comencen als quatre mesos acaben gatejant, un moviment que els especialistes consideren molt important pel posterior desenvolupament psicomotriu del nadó. «Enguany marxen vuit nens que van començar amb quatre mesos i que tenen una agilitat increïble, com dominen el seu cos, tenen molta la flexibilitat…».
Molts pares que llegeixin aquestes línies potser es preguntaran si són massa intervencionistes o protectors. La pregunta és difícil de respondre, segons la Núria perquè «hi ha de tot» però, per aquest motiu, la llar d’infants fa moltes reunions de pares i els mostren els resultats de permetre que els nens evolucionin al seu ritme.
Un altre factor en el qual posen èmfasi a la llar d’infants és la correcta gestió dels conflictes entre els alumnes. «Intentem guiar-los en la resolució de conflictes: si a un nen no li agrada el que està fent un company, lel convidem que l’hi digui o li faci amb la mà que no», explica la Núria. En aquest sentit, es dóna molta importància a verbalitzar les accions. Es tracta de no anticipar els moviments a la paraula i a explicar al nadó què vas a fer-li per donar-li seguretat en un entorn que no és casa seva i amb uns adults que no són sons pares. «Ens basem molt en la rutina, sobretot el primer trimestre, ells necessiten que tot sigui pautat», ens comenta la directora.
Mostra d’aquest model d’èxit és la rebuda que té entre els pares. Cada any el nombre de sol·licituds supera el de places ofertes. I, tal com ens diu la Núria, «l’equip educatiu està molt convençut de la línia pedagògica que vol seguir». Un projecte diferent al de la majoria de llars d’infants municipals de la ciutat (només la de Bonavista el segueix igual) que dóna uns fruits inapel·lables. «Tot i que ens els mirem molt de manera individual, valorem la relació que es crea entre els infants com a grup», destaca la directora.