«Quan comences amb una banda nova no saps mai com aniran les coses; vius al dia»

El cantant de Distrito Rojo, Xavi Moreno, ens parla del seu nou grup

Per . Actualitzat el

Xavi Moreno (veu i guitarra), juntament amb. Albert Paredes (guitarra) i  Joan Claver (biax) són Distrito Rojo, una banda musical gestada a Vila-seca que recentment han presentat el seu primer disc gravat a EQ Estudi, propietat del mateix Xavi Moreno. Després d’uns primers mesos de rodatge aquest estiu actuaran a Tarragona, concretament a la TAP, el dia 27 d’agost,  juntament amb Loquillo.

Per què Distrito Rojo?
Era un nom que feia molt temps que em rondava pel cap i m’agradava com sonava. Distrito Rojo, metafòricament parlant, és com el nostre món interior on intentem amagar-nos de la realitat que ens envolta.

Ara fa un parell de mesos vau presentar el vostre primer disc a Zepellin? Com ha anat fins ara?
Tot està anant millor del que esperàvem. Quan comences amb una banda nova no saps mai com aniran les coses, així que vas vivint al dia. El disc agrada molt i a poc a poc es van tancant dates de bolos amb unes condicions que no havíem tingut mai en anteriors projectes. El que també ens motiva molt són les felicitacions del públic quan acabem els concerts.

Es tracta d’un disc d’autor o és un disc de grup?
Com a totes les bandes sempre hi ha una o dues persones que tenen el pes en la composició. És estrany que en una banda componguin tots els membres. És un disc de banda, ja que tothom aporta la seva personalitat a l’hora de tocar i fer arranjaments. Ells tenen la capacitat de fer crèixer les cançons i fer que siguin millors.

I aquest mes d’agost tocareu a Tarragona i fareu de teloners de Loquillo. Què significa per a vosaltres?
Fa un any no ens ho hauríem ni imaginat i ens fa molta il·lusió, ja que a més Loquillo ens agrada molt. Per altra banda, aquest tipus de bolos grans són claus perquè molta gent ens pugui descobrir.

És possible viure de la música avui dia?
No és impossible, però has d’anar temptejant diverses coses. L’Albert i el Joan són professors de música i jo tinc l’estudi, a més de tocar amb bandes de versions. Això és el que ens dóna per menjar. Viure d’una banda de temes propis és molt complicat, tot i que mai se sap si algun dia pots arribar a fer-ho. Això no ho pensem. Tenim una banda per gaudir del que fem.

Quins objectius us marqueu a mitjà i llarg termini?
Tocar el màxim possible, seguir fent cançons i gravar un altre disc millor que el primer (riu). En resum, superar-nos en cada cosa que fem.