Quan parlem del Perú antic, la civilització inca acapara tot el protagonisme per ser la imperant quan arribaren els colonitzadors espanyols. Malgrat això el Perú és un dels sis bressols de civilitzacions més antics i la seva història es remunta més de 5.000 anys enrere. «Penseu que els inques només van governar els últims 150 anys abans de l’arribada dels espanyols però que, abans d’aquest contacte, tenim 4.500 anys ininterromputs d’alta cultura», explica el director del Museo Larco de Perú, Andrés Alvarez-Calderón.
Abans dels inques, la costa nord del Perú estava habitada per altres civilitzacions com la chimú, la lambayeque o la mochica. Aquesta darrera, contemporània amb els darrers segles de l’Imperi Romà, va treballar la terra i el mar durant 900 anys deixant-nos multitud de vestigis que ens ajuden a veure com entenien el món. «Era una cultura molt sofisticada que fa ús d’una simbologia molt rica per mostrar-nos com ells ordenaven el món en funció a la vida agrícola que portaven», comenta Alvarez-Calderón.
Els mochiques van ser de les primeres societats estatals de l’hemisferi sud i van inventar una de les metal·lúrgies i terrisseries més avançades del món. El creixement de la població va anar acompanyat d’un creixement productiu important que es plasma en el seu art religiós. Van construir autèntiques muntanyes de toves per dur a terme les seves cerimònies i van fer objectes diversos que servien d’icones de les seves narratives mitològiques.
Una mitologia dualista on el món de dalt i el de baix tenien un paper fonamental per explicar la vida i la mort però també per celebrar els canvis estacionals que els permetien viure de l’agricultura. «En totes les societats agrícoles és molt important el món de dalt on hi ha el sol, d’on ve la pluja i on succeeixen les estacions climàtiques; i també el món de baix, que anomenem la mare terra; el punt d’unió entre aquests dos mons és on vivim els éssers humans», ens explica el director del museu peruà mentre ens mostra com aquests tres espais estan simbolitzats mitjançant una escala de tres esglaons i com amb les espirals, aquests homes i dones de fa més de mil anys ens expliquen que els tres mons interaccionen constantment.
Tot i que el contacte amb altres civilitzacions era inexistent, veiem que el fonament agrícola que totes elles van compartir els fa coincidir en l’ús de molta iconografia. La celebració dels solsticis i els equinoccis que encara conserva la tradició cristiana es donava també entre aquests peruans antics que expliquen històries de sacrificis amb sacerdots teriomorfs guarnits amb plomes per apropar-se al món de dalt, amb serps bicèfales per contactar amb el submón i amb elements felins per mostrar el seu poder dins del món dels vius. «En aquesta exposició tenim obres d’art que fan referència a moments concrets d’aquestes narratives i que coincideixen amb els calendaris agrícoles», diu Álvarez-Calderón, comparant un calze de metall amb el d’una il·lustració que, a través d’un sacrifici humà, se simbolitza la mort de l’hivern i l’inici d’una nova estació en la qual el sol s’aproxima cada cop més. Una data que a l’hemisferi sud coincideix amb Santa Tecla i que, des del CaixaForum, aprofitaran per dedicar una nit especial (18 de setembre) als mochiques amb activitats familiars i un show cooking de ceviche, un plat que, es creu, fou creat per aquests antics peruans.
‘L’art mochica de l’antic Perú.
Or, mites i rituals’
Del 29 de juny al 2 d’octubre
CaixaForum Tarragona
Entrada gratuïta