Estic cabrejat

Per . Actualitzat el

He de confessar que estic sorprès i alhora cabrejat pels resultats de les eleccions del diumenge. A banda de cabrejat com una mona estic decebut amb un electorat que dóna llum verda i, amb els seus vots, pacta amb el pop corrupte instal·lat en el partit que, incomprensiblement, té el suport d’un important nombre d’espanyols. Si els resultats no van ser manipulats, no sóc capaç, doncs, d’entendre’ls i em costa molt d’acceptar-los. Em resulta difícil creure que davant dels diversos casos de corrupció, l’incompliment continuat de les promeses electorals, la limitació de drets socials i constitucionals, les conxorxes entre el ministre de l’Interior i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya i un llarg etcètera, el PP continuï sent la força més votada. A banda de començar a convèncer-me que tenim el país, els polítics i els electors que ens mereixem, intueixo que en aquest país de pandereta, on els tripijocs estan a l’ordre del dia, ser honest es penalitza. Que ningú es deixi enganyar per aquells que justifiquen la victòria del PP amb el Brexit o la febrada independentista. La culpa la tenim nosaltres, la nostra inconsciència i ignorància. L’abstenció no representa res més que el divorci i el desinterès del ciutadà envers la política, la mala política. Ja no qualla la tesi de «no vaig a votar perquè no serveix per a res». Mentre la majoria s’estimi més anar-se’n a la platja que exercir el seu dret de vot, tindrem un problema i gros. No podem pretendre solucionar els nostres problemes a la barra d’un bar o en una terrassa assaborint una cervesa. La cosa és molt més seriosa i requereix sentit de la responsabilitat. Hem vist que als que ens governen els importen ben poc les nostres inquietuds. Estan més preocupats pels papers de Bárcenas, els papers de Panamà o a orquestrar conxorxes per imputar i dinamitar els partits independentistes. No he vist la Fiscalia actuar d’ofici. De fet, ni ha respirat. Estic cabrejat, repeteixo. I no sóc capaç d’entendre els milers i milers d’espanyols que es queixen del govern i de les seves polítiques antisocials i gairebé antidemocràtiques. Ja no parlo de sorpasso ni de res semblant. Em refereixo a l’estat del benestar que el PP ha anat destruint aprofitant l’excusa de la crisi que ells atribueixen a Zapatero. Em preocupa que Rajoy continuï de president del Govern però, sobretot, em cabreja que l’esquerra hagi estat incapaç de liderar un projecte reformador capaç de convèncer l’electorat. La lluita d’egos ha passat factura a roses, taronges i morats. Tots es presentaven com la solució i han acabat fent nosa. La manca de credibilitat, els egos i la lluita pel poder han contribuït al fet que els espanyols hagin optat per allò de «val més boig conegut que savi per conèixer». Espero i desitjo que els partits d’esquerra tinguin seny i puguin treure Espanya d’aquesta onada blava tacada de corrupció, mala praxi i tics antidemocràtics. En seran capaços? Jo intueixo que no… Al final serà veritat que tenim el país i la política que volem i ens mereixem… Ah… i el més curiós és que ningú ha votat el PP… Quins pebrots!!!