Tic tac

Per . Actualitzat el

El temps no corre, vola. I amb ell, les etapes de la vida. Sembla que quan neixes et donen un calendari que et diu allò que has de fer a cada edat, com un programa: als tres segons de vida has de plorar; als 13 mesos, començar a caminar; als 15 anys, el teu primer amor; als 22 has d’acabar la carrera i als 24 has de començar a treballar; als 30, la parella, i als 40 ja has de tenir la canalla… No sé a tu, però a mi ja m’ha entrat l’angoixa.

 

Mentre vas fent «el que toca», tot va bé, però què passa si no ho fas? Què passa si arribes als trenta amb la carrera a mitges o als trenta-vuit sense fills? Doncs el que acostuma a passar és que no et sents molt bé i el teu entorn comença a burxar-te amb aquelles frases tant de papà com «jo a la teva edat ja treballava» o «a veure quan em dónes un nét». Tot això crea mal rotllo i com que el mal rotllo no m’agrada gaire perquè sóc «un tipo con suerte», avui et proposo un parell de reflexions que potser et serveixen.

La primera és tan senzilla com important: tu què vols? Has arribat a aquell moment de la vida que tothom et diu que hauries de fer alguna cosa que no estàs fent. No acabes els estudis, no tens parella, no tens fills… Però tu vols acabar els estudis, tenir parella o tenir fills? Potser és que estàs aprofitant la vida per aprendre altres coses, que la vida de solteria t’encanta o que no et veus al parc empaitant la canalla perquè es mengin l’entrepà. Si veus que tot això no va amb tu, que aquest calendari no t’encaixa… salta-te’l. L’encarregat de repartir el programa de la vida no tenia temps per personalitzar-lo així que aquest calendari és una guia estàndard que indica un dels camins que pots seguir, segurament el que seguirà més gent, però no cal que sigui el teu. Si no t’agrada, agafa’n un altre.

«És que a mi sí que em ve de gust tot allò». Això ja és una altra cosa. Potser estàs en un moment de la teva vida que no t’agrada o, més ben dit, en què t’agradaria estar fent una altra cosa. Sents que ha arribat el moment de donar el següent pas (parella, fills, amics..) però no arriba. T’adones que el rellotge et persegueix com una aspiradora implacable que es menja el teu temps. I això sí que fa mal rotllo. Especialment en l’aspecte de parella i fills quan fas comptes i veus que se’t passa l’arròs. Això angoixa bastant i preocupar-te no ajuda a aconseguir el teu objectiu. I què pots fer? Doncs et regalo la segona reflexió: no hi ha una persona tan vella que no pugui viure un dia més.

Per molt que sentis que ho has de fer ja, estaràs d’acord amb mi que la cosa no ve d’un dia. I de sis mesos? Canviaria molt tenir parella, els fills o la feina d’aquí a sis mesos? Estic segur que firmaries per tenir-ho en aquest temps. Doncs, si pots esperar sis mesos, si realment t’adones que no canviaria res, et convido a oblidar el rellotge per un moment. Durant els següents sis mesos regala’t un temps mort. Si deixes de dir-te cada dia que no estàs fent el que tocaria, ja et sentiràs millor. Potser tornes a ser capaç de gaudir del dia a dia. Però, a més, i aquí està la màgia, el segon avantatge és que serà més fàcil aconseguir el teu objectiu. Quan corres fugint del rellotge vas mirant enrere i pots caure. En el moment que oblidis el rellotge i comencis a mirar cap endavant, et podràs centrar en el teu camí. I saps què? Tinc una bona notícia, no fa falta córrer, tens sis mesos! És cert que el rellotge avança com una piconadora, però és que les piconadores són molt lentes. Així que la pròxima vegada que t’angoixis pensant que se’t passa l’arròs, pensa que no hi ha arròs que no pugui aguantar un minut més, ni persona tan vella que no pugui viure un dia més, ni moment de vida que no pugui esperar sis mesos.