Eleccions que fan mandra

Els partits catalanistes aspiren a ser influents en la investidura del nou executiu central i forçar la màquina del procés d’autodeterminació

Per . Actualitzat el

Eleccions 2016

Afrontem les que probablement són les eleccions generals menys desitjades de la història de la democràcia espanyola. La ciutadania ha quedat ben decebuda per la incapacitat dels partits d’arribar a un acord d’investidura després de les eleccions del 20D i, a més a més, tot apunta que l’escenari polític no serà gaire diferent el dia després de les eleccions d’aquest diumenge 26 de juny. Les enquestes tornen a donar la victòria al PP de Mariano Rajoy, però novament amb uns resultats insuficients per poder establir govern sense el suport (o la inacció) d’alguna o tota la resta formacions. El gran canvi que s’espera, segons les darreres enquestes, és que l’únic partit estatal que s’ha atrevit a parlar de la possibilitat de celebrar un referèndum per solucionar el cas català, Unidos Podemos, podria convertir-se en la segona força, relegant el PSOE a la tercera posició per primera vegada. El quart gran partit de l’Estat, Ciutadans, no serà imprescindible però sí influent en les negociacions a quatre bandes que tindran lloc l’endemà dels comicis. En aquest punt, el posicionament de cada formació davant del procés català serà determinant en la configuració final dels pactes entre partits, fins i tot per damunt dels programes electorals de cada formació en matèria de polítiques econòmiques o socials. A Catalunya, immersa de ple en el procés d’autodeterminació, no guanyaran però les formacions nacionalistes (ERC i CDC), sinó que el partit més votat serà En Comú Podem, la versió autonòmica de Podemos. La circumscripció de Tarragona no serà una excepció i el candidat Fèlix Alonso, cap de llista provincial d’En Comú Podem, serà el polític més votat aquest diumenge, tal com passar ara fa mig any. De la seva banda, els republicans confien a millorar els resultats del 20D, mentre que Convergència, que es torna a presentar amb la seva marca després de la prova fallida de Democràcia i Llibertat, lluita per evitar perdre la seva representació tarragonina al Congrés de Diputats. El que passi amb PSC, PPC i Ciutadans (tant a Tarragona i Catalunya), no tindrà cap incidència en les decisions finals de pacte que preguin els seus homòlegs unionistes de Madrid.

La ciutadania de les comarques de Tarragona està cridada a les urnes per participar en unes eleccions on es decidirà si l’Estat espanyol dóna continuÏtat a les polítiques del PP o si, pel contrari, es donen les combinacions necessàries perquè Espanya faci un gir cap a polítiques alternatives. El futur del procés català, però, condicionarà molt els possibles pactes entre partits més enllà de l’aritmètica parlamentària. Els partits unionistes posen el procés català com a línia vermella per a establir converses postelectorals i, de moment, l’única formació estatal que es mostre partidària a trobar una sortida per la via del referèndum (tot i que amb la boca petita) és Podemos, pressionats des dels seus companys catalans de En Comú Podem. Precisament aquesta aposta pel referèndum català és el principal impediment perquè la formació de Pablo Iglesias pugui accedir al govern fins i tot si, tal com indiquen les enquestes, aconsegueix convertir-se en segona força per davant del PSOE de Pedro Sánchez. Els socialistes difícilment facilitarien la investidura de Iglesias si aquest no tira enrere la seva promesa de deixar que la població catalana voti el seu futur.
El PP tornarà a guanyar i tornarà a buscar el suport del PSOE i de Ciutadans per governar quatre anys més i, de passada, aturar el procés sobiranista.

Davant d’aquest escenari, les dues formacions catalanistes, ERC i CDC, busquen rebre el suport incondicional de l’electorat català per tal de tenir grup parlamentari propi al Congrés de Diputats. Malgrat això, tot apunta que En Comú Podem, que tindrà grup adscrits a Unidos Podemos, tornarà a ser la formació vencendora a Catalunya amb Xavier Domènech al capdavant i Fèlix Alonso, alcalde d’Altafulla, com a primer espasa a les comarques de Tarragona.

Alta abstenció?

Quan falten poques hores per als comicis l’alta abstenció continua sent una de les qüestions que més preocupa les formacions polítiques, sobretot aquelles que necessiten mobilitzar el seu electorat per no perdre suports en relació als comicis de fa mig any. La demarcació de Tarragona té especial tendència a ser menys participativa que la resta de Catalunya i Espanya en les eleccions generals. A la nostra circumscripció més de 550.000 persones estan cridades a exercir el seu dret a vot el pròxim diumenge.