La mascota avellanera

Per . Actualitzat el

Els Jocs del 2017 ja tenen mascota: Tarracus. Va ser presentada durant un acte públic amb pompa i circumstància. Amb presència reial i tot. El dibuix del francès Jean Jullien, inspirat en la idea original d’Aleix Girona, l’alumne de la Selva del Camp, suscita, com és normal, controvèrsia. Hi ha qui considera que la mascota és simpàtica, senzilla i carregada de simbolisme. Per contra (sempre hi ha un però) hi ha qui defensa que, de tan simple, ofèn. Ningú acaba de saber si està inspirada en una avellana (l’autor del dibuix és de la capital del Baix Camp) o en un peix del Mediterrani. Jo m’inclino més per la versió del fruit sec de Reus. A mi, personalment, no m’agrada. No l’encaixo. És una avellana amb un casc romà. Es podria haver fet quelcom més bonic, atractiu, modern, més simpàtic i agradable a la vista. No parlo de la gamba de Tarragona, que Alejandro Fernández ja deu tenir patentada, però, honestament, crec que era possible esmerçar-nos una mica més. Una avellana amb els ulls esbatanats i amb un casc romà, encara que porti un mocador casteller, no m’acaba de fer el pes. És cert que repassant les mascotes d’esdeveniments celebrats a Espanya amb transcendència mundial (Naranjito, Cobi, Curro, Fluvi) ens adonem que Tàrracus segueix el mateix padró i, en la meva opinió, té tots els números per caure en l’oblit. Estic convençut que un tarragoní hauria fet una mascota molt millor, perquè hauria vestit i plasmat el que simbolitzen els Jocs per Tarragona i el territori. No seria, segurament, un ninot senzill i amb tan poc suc.

Vull que es facin els Jocs – que ningú es confongui – i que siguin un veritable èxit. Però espero i desitjo que allò que l’alcalde Ballesteros anuncia com els millors jocs de la història tinguin una certa dignitat, encara que la línia de treball sigui l’austeritat. A mesura que passin els mesos suposo que m’aniré acostumant a un Tàrracus que haurà de ser la cara amable i simpàtica dels jocs del Mediterrani. No dubto que, d’aquí a un any, m’hauré d’empassar aquestes paraules i acabaré escrivint exactament el contrari. Ho faria de bon grat. El problema és que, ara per ara, a Tàrracus l’identifico molt més amb un personatge de videojoc o dels Simpson que no pas amb el Tarragona 2017.