Qualsevol de nosaltres

Per . Actualitzat el

Parlem d’un cas aïllat i poc comú, però no per això deixa de ser important. La mort d’una persona a mans d’una altra, quan passa als nostres carrers, és quelcom que ens commociona, que ens indigna i que ens posa en alerta màxima. La víctima ha estat la Blanca Tàrrega, una professional sanitària de 54 anys que deixa dues fi lles menors d’edat, però la veritat és que podria haver estat qualsevol de nosaltres. Tots anem al caixer automàtic alguna vegada i tots estem exposats a convertirnos en víctima aleatòria de la barbàrie humana. El dijous passat, els astres es van conjurar perquè la Blanca, que tornava tranquil·lament a casa després de la feina, es creués amb un ésser indigne de ser considerat persona.

El cas de la Blanca Tàrrega és especialment cruel perquè tothom es pregunta si s’hauria pogut evitar. Partint de la premissa que l’únic responsable de la seva mort és el seu assassí, el fet que el presumpte autor del crim fos un delinqüent molt conegut pels estaments policials i judicials obre tot un seguit d’interrogants entre la ciutadania. En calent, resulta incomprensible que un individu plagat d’antecedents penals (alguns dels quals d’extrema gravetat) pugui conviure amb normalitat amb la resta de la societat, sobretot quan tot indica que feia setmanes que es dedicava a cometre robatoris violents a la zona. Es podria haver fet alguna cosa abans?

La tragèdia ja ha passat i no cal buscar culpables més enllà de l’autor material del crim. Ara cal jutjar-lo i imposar-li la condemna corresponent a la gravetat dels fets comesos. Això sí, tan important com això és que la compleixi, tant per justícia amb la família afectada com per a la tranquil·litat del conjunt de la societat tarragonina que l’ha patit durant tants anys.