Roger Pla, nou gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona en substitució de Josep Mercadé, estrena càrrec polític després d’una llarga trajectòria professional dins de l’àmbit sanitari de les nostres comarques. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la URV, és cirurgià adjunt del servei de cirurgia general i digestiva de l’Hospital Joan XXXIII, a més de professor associat de Medicina i de màster a la URV. Pla ha desenvolupat diverses responsabilitats assistencials i de gestió com a director del Pla director d’oncologia; coordinador dels plans directors de la conselleria de Salut; gerent territorial de Terres de l’Ebre de l’ICS; sotsdirector mèdic quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge de Barcelona; director mèdic de l’Hospital Sant Joan de Reus i cap del servei de cirurgia general i especialitats quirúrgiques del Pius Hospital de Valls. En aquesta entrevista parlem amb ell sobre els reptes immediats que afronta el sistema sanitari tarragoní.
La sanitat pública fa anys que es veu afectada per les retallades pressupostàries, fet que ha obligat a canviar formes de treballar i replantejar- se algunes qüestions del model assistencial que tenim. En quin moment es troba el sistema sanitari
Estem en un moment de canvi de paradigmes, de canvis culturals. Aquesta és una opinió personal, però crec que la societat està implementant conceptes genèrics de salut a les seves vides diàries. Una societat amb salut ja no és només la que gaudeix d’una bona xarxa de centres assistencials i de bons professionals mèdics. Una societat amb salut és aquella que genera llocs de treball, que disposa d’aigua potable i clavegueram, que té un aire respirable, que no està en guerra…
Tots aquests són determinants que no estan dins d’allò que coneixem estrictament com a sistema sanitari, però que en canvi són cabdals quan analitzem si un país és saludable o no. Pensi que el 90% dels determinants de salut d’una societat estan fora de la xarxa assistencial. Ara estem en un moment en què la societat ha de posar en pràctica aquests determinants de salut. Ara es comença a parlar de la qualitat de l’aire, dels pesticides en els aliments, del sedentarisme, de deixar de fumar… Crec que tot això és bo per avançar cap a una societat més saludable, però això no vol dir que no hàgim de garantir que el sistema sanitari, el que conformen centres assistencials i professionals, continuï sent excel·lent.
I quina percepció té la ciutadania del sistema sanitari?
En general les enquestes de satisfacció indiquen que ho estem fent prou bé. És veritat que els usuaris es queixen que per les coses menys greus cal esperar-se una mica massa per accedir al sistema. Però també reconeixen que, un cop hi entren, l’atenció per part dels professionals sanitaris és òptima.
Doncs aquests professionals sanitaris han perdut més d’un 20% del seu poder adquisitiu en els darrers anys.
És cert, fi ns i tot més del 25% en alguns casos.
I ja ha arribat el moment perquè els professionals sanitaris recuperin aquest poder adquisitiu?
Jo crec que sí. Aquest 2016 ja s’ha pagat una part de les pagues extra endarrerides i també en la massa salarial s’aplicarà un petit increment. A veure si això marca un canvi de tendència per als pròxims anys.
Vostè acaba d’aterrar en aquest despatx i imagino que té uns reptes marcats. Quins són?
Més que enumerar quines coses concretes volem fer, m’agradaria esmentar quines característiques hauran de tenir les decisions que prenguem. Qualsevol acció que impulsem ha de ser bona per als pacients, per als seus familiars i cuidadors, per als professionals sanitaris, per als proveïdors sanitaris i per a l’equilibri territorial. L’objectiu és que totes les nostres decisions compleixin aquest compromís amb els agents que participen en l’atenció sanitària a les nostres comarques.
La primera decisió que ha pres ha estat derivar 2.500 pacients quirúrgics de Joan XXIII, que està en obres, a altres centres del territori.
Les obres que està duent a terme l’Hospital Joan XXIII per millorar els seus quiròfans han comportat que moltes intervencions quirúrgiques s’hagin demorat i que un gruix de 2.500 pacients entrin en terminis d’espera fora de la garantia que ofereix l’administració de Catalunya. Aquest gruix de persones tenen, doncs, tot el dret d’operar-se en un altre centre si ho desitgen i per això hem vehiculat aquesta solució que és oferir-los d’operar-se en altres centres de la xarxa hospitalària pública que hi ha al territori. Cal recordar que l’última decisió la té el pacient.
I aquesta decisió compleix les condicions que vostè mateix s’autoimposa?
Jo crec que sí. La mesura és bona per als pacients, per als seus familiars i cuidadors, per als professionals sanitaris, per als proveïdors sanitaris i també contribueix a potenciar l’equilibri territorial. La distribució de pacients s’ha fet tenint en consideració la capacitat de resposta de cada centre. També tindrem en compte el lloc de residència dels pacients. És a dir, que intentarem no enviar a Reus un pacient que sigui del Vendrell o viceversa. Personalment crec que funcionarà prou bé i que donarem solució a l’acumulació de llistes d’espera a Tarragona.
Com funcionarà la derivació de pacients?
Des de Joan XXIII es posaran en contacte amb cada pacient i se’ls explicarà com està el seu cas per tal d’oferir-li la possibilitat d’operar-se en un altre centre del territori. Jo crec que en general la gent acceptarà el canvi, ja que es farà amb plenes garanties i amb la participació dels professionals de Joan XXIII.
A Tarragona ciutat des de fa tres anys existeix una col·laboració latent entre ICS, GIPSS i Xarxa de Santa Tecla. Aquesta experiència és positiva davant de necessitats assistencials com les actuals?
Jo crec que és un tema molt positiu. Ho dic en privat i públicament, per activa i per passiva. La suma de la feina d’un professional competent de Joan XXIII i la d’un professional competent de l’Hospital de Santa Tecla sempre dóna més de dos. S’augmenta la qualitat del procés assistencial i això és bo per al pacient i per al professional sanitari. Què hem de fer? Doncs, aquesta col·laboració entre proveïdors que s’ha demostrat que és bona, ampliarla a tot el Camp de Tarragona amb la resta de proveïdors de sanitat pública.
Un dels arguments esgrimits pels protagonistes d’aquesta col·laboració interhospitalària és la futura recuperació de serveis perduts, com ara la UCI Pediàtrica.
Jo crec que Tarragona tornarà a tenir UCI Pediàtrica. De fet, el departament de Salut està treballant en la confi guració d’una xarxa d’atenció a la infància a tot Catalunya. Quan parlem de pediatria en l’àmbit de cures intensives, no és només al Camp de Tarragona, sinó que s’ha de gestionar per a tot el país i de manera harmonitzada per garantir l’equilibri territorial i una atenció excel·lent a tots els pacients, visquin on visquin. Estem treballant perquè Tarragona torni a disposar d’aquest recurs tan necessari.
Entén que hi hagi sindicats i algunes formacions polítiques que tinguin el focus posat constantment en el tema sanitari?
Si tu preguntes a la gent què és el més important, la majoria et dirà que és la salut. Per tant, és lògic que la salut sigui un punt de discussió i un tema de confl icte en l’opinió pública. Per sort, la visió de les coses, dels seus problemes i de les seves possibles solucions, no són iguals per a tothom. Entenc perfectament que hi hagi gent que pensi que, en salut, sistema públic és sinònim de sistema funcionarial, d’ICS i de Joan XXIII. És un plantejament ideològic i una manera de veure- ho, però jo personalment no crec en aquesta manera de veure les coses. El sistema públic el que ha de garantir és equitat d’accés a la salut i equitat de resultats. Aquestes són les premisses principals, independentment de si el proveïdor és directament l’ICS o una entitat històrica sense ànim de lucre com l’hospital de Santa Tecla, que està integrat dins de la xarxa d’hospitals d’ús públic de Catalunya.