Més de 2.000 persones en espera per accedir a una residència

El PSC reclama dotació pressupostària a la Generalitat de Catalunya

Per . Actualitzat el

Més de 2.000 persones de la demarcació de Tarragona estan en llista d’espera per accedir a una plaça de residència geriàtrica pública en aquests moments. Aquesta dada la posa sobre la taula el PSC, que ha reclamat al govern de la Generalitat que destini la partida pressupostària necessària per donar sortida a aquesta demanda de la ciutadania. Segons la diputada vallenca Rosa Maria Ibarra, en l’actualitat el temps d’espera per accedir una plaça residencial pública al territori pot arribar a dilatar-se fins a 5 anys.

«Segons les mateixes dades oficials de la Generalitat, més de 2.000 persones estan en llista d’espera a les comarques tarragonines per accedir a una plaça de residència pública per a la gent gran, una xifra realment intolerable», així ho ha denunciat la diputada socialista per Tarragona Rosa Maria Ibarra, que ha demanat al Govern que atengui amb les dotacions econòmiques necessàries, en els pressupostos de la Generalitat que s’han de presentar aviat, la realitat diària que viuen moltes famílies.

Rosa Maria Ibarra ha recordat que el Govern de CDC-ERC ha ignorat durant els darrers anys totes les propostes del PSC per reduir aquestes llistes d’espera, establint calendaris i fixant recursos, a les residències públiques. «Estem parlant d’uns ciutadans que no poden esperar. Quina sortida se’ls dóna amb aquestes llarguíssimes llistes d’espera? Doncs anar a una residència privada –qui s’ho pugui pagar– o bé deixar en exclusiva la responsabilitat de tenir cura dels avis en mans dels familiars. Aquesta és la disjuntiva real amb què es troben moltes famílies.»

En aquest sentit, la diputada socialista ha recordat que segons les mateixes associacions de gent gran de Catalunya el temps d’espera efectiu per accedir a una plaça pública d’una residència es dilata fins a cinc anys.

«Com passa sempre, darrere dels números hi ha una realitat que en molts casos és dramàtica. Per exemple, parlant amb associacions de gent gran ens expliquen casos d’avis i àvies que requereixen ser atesos diverses vegades durant la nit amb el que això comporta per als familiars que en tenen cura i que l’endemà han d’anar a treballar». Ibarra ha reiterat el compromís del PSC de sumar esforços on faci falta, també al Parlament, per fixar una agenda social que doni una resposta efectiva a la situació que es viu a peu de carrer a Catalunya. «Amb el conflicte institucional permanent i amb discursos abrandats estèrils no anem enlloc. No podem parlar cada dia de «la llibertat» quan aquesta llibertat i la dignitat que comporten els és negada, per exemple, a les persones amb discapacitat que es veuen obligades a viure amb menys de 100 euros al mes. Els catalans ens mereixem que entre tots siguem capaços d’establir un pla que garanteixi els serveis bàsics».