Tarragona ha nascut com a ciutat, i ha viscut, entre la Part Alta i el Serrallo. Tradicionalment ha estat un petit món mediterrani de pagesos i pescadors. Si de la pagesia pràcticament ara només se’n conserva la memòria, estem a punt que ens passi una cosa similar amb el món de la pesca. Finalment, el malestar que es covava ha acabat sortit al carrer, i els pescadors han iniciat una dinàmica de mobilitzacions per reclamar solucions a la seva situació, que potser és la més greu que mai no hagi conegut el sector. La disminució de les captures any rere any, la pràctica desaparició del peix blau en diverses zones de la nostra costa, la manca de recursos econòmics que afecta armadors i mariners, han provocat les mobilitzacions que hem vist fa uns dies.
Els pescadors surten a la mar i no troben peix. O bé el poc que troben no els és suficient per mantenir la seva activitat i viure dignament. No és que ells pateixin un problema força seriós, és que el patim tots. Amb l’amenaça directa que pesa sobre la seva manera de viure es posa en risc, també, una manera d’entendre la ciutat, una cultura urbana que té al Serrallo un dels seus nuclis d’activitat tradicional, font d’una gastronomia característica relacionada amb el peix blau. Tot això són senyals d’identitat de Tarragona, i ara ho podem perdre.
Sembla que, ara com ara, és difícil determinar les causes que ens han dut a aquesta situació. D’una manera versemblant podem descartar la sobrepesca, perquè de fet ja fa força temps que el nombre de mariners i de barques ha anat disminuint de manera constant, i per tant l’activitat humana no representa un impacte abusiu en el medi. Queda, doncs, per saber, si l’absència de peix es deu a la desaparició de nutrients en les aportacions de l’Ebre, la desaparició del fitoplàncton, el canvi climàtic o altres raons encara desconegudes.
És per això que cal dur a terme, amb urgència, un estudi biològic que localitzi els motius d’aquesta manca alarmant de peix blau i suggereixi maneres de resoldre-la, si hi som a temps. L’Ajuntament de Tarragona ha donat suport a aquesta idea i els mateixos pescadors estan disposats a posar les barques a disposició dels investigadors. Ara seria necessari que les altres administracions, particularment la Generalitat, el Govern central i la Comissió Europea posessin els recursos necessaris per finançar el projecte. Com també caldria el compromís d’aquestes administracions per dotar d’ajuts econòmics els treballadors del sector. Molts d’ells viuen ara amb ingressos inferiors a tres-cents euros mensuals, i és obvi que així no es pot viure amb el mínim necessari.
El futur, doncs, està en joc. No només el de les famílies, els homes i les dones que viuen de la mar. També el de Tarragona tal com l’hem coneguda fins ara. Afanyem-nos a trobar solucions, perquè el temps corre.
