El Pla Juncker, una bona opció per als projectes d’estalvi energètic

Més del 50% dels projectes finançats fins el moment tenen a veure amb el medi ambient i el clima

Per . Actualitzat el

Ferran Tarradellas, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, ha participat en el cicle de jornades Bon dia Tarragona, per explicar el Pla d’Inversions per a la Unió Europea, conegut com a Pla Juncker. Una eina que busca posar-se al servei de la d’una recuperació econòmica que es manifesta massa lentament.«En aquest moment a Europa hi ha 23 milions d’aturats que és més del 10% de la força laboral aturada. I això, es poden fer moltes polítiques d’ocupació i de reactivació social, però no ho aconseguirem resoldre si no reactivem l’economia, si no creem empreses que puguin donar feina a tota aquesta gent», lamenta Tarradellas.

Tots els països de la Unió Europea, menys Grècia, estan creixent però estan creixent feblement, segons Tarradellas, i el principal problema és la caiguda en el nivell d’inversions: «encara que hi ha creixement econòmic veiem que l’economia no acaba d’enlairar-se perquè han baixat les inversions. Amb el pic del 2007, el nivell d’inversions al conjunt de la UE ha caigut en 400.000 MEUR aproximadament. Que és gairebé un 15% per sota del qual teníem».

I això passa quan hi ha una gran quantitat de liquiditat. Però tots aquests diners amb els quals el Banc Central Europeu inunda l’economia europea no arriben a les empreses. Això, segons Tarradellas, succeeix per sis motius: la manca de confiança dels inversors arran de la feble demanda interna, la fragmentació dels mercats financers (és molt difícil demanar crèdits o hipoteques fora del teu país), la descapitalització de les empreses que demanen els crèdits, la falta de confiança en la moneda única, que hi ha zones de la UE que tenen un elevat nivell d’endeutament i les dificultats burocràtiques per obtenir el crèdit.

Davant d’aquestes dificultats s’engega el pla Juncker, que ja adverteix Tarradellas que neix amb un pressupost molt limitat però amb una vocació clara: «el que fa el pla Juncker no és convertir la Unió Europea en un banc. El que fem és ajudar al Banc Europeu d’Inversions a poder mobilitzar crèdit mitjançant una sèrie de productes».

El pla Juncker no és només un fons d’inversions. Vol evitar les barreres regulatòries i permetre que les empreses que vulguin accedir a un crèdit del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques o de qualsevol altra entitat rebi ajuda. «Volem crear una unió de capitals en l’àmbit europeu. Per fer possible que si teniu un banc a Letònia que us dóna millors condicions, hi podeu anar a demanar un crèdit. I eliminar les barreres en infraestructures, serveis i productes que permeti crear un mercat únic», anuncia el director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Per una banda, contra el seu pressupost la Unió Europea ha creat una garantia de 16.000 MEUR als quals es sumen 5.000 MEUR que posa el Banc Europeu d’Inversions. Això crea un fons d’inversió de 21.000 MEUR (que poden ser més si vénen d’altres estats membres) amb un factor de palanquejament de 15 vegades. Això permet mobilitzar inversions noves per valor de 315 MEUR.

El tipus d’inversions que vol mobilitzar aquest fons són inversions a llarg termini amb un període d’amortització llarg (grans infraestructures, centres de recerca o projectes d’eficiència energètica) o projectes de petites i mitjanes que avui dia tenen molts problemes per obtenir crèdits. Han de ser projectes viables que han de tenir com a condició que siguin viables que no poden accedir al mercat financer normal perquè tenen un alt factor de risc. «Sí que és veritat que volem agafar la part del risc però només per als projectes que siguin viables», aclareix Tarradellas.

Els projectes que seran validats per un comitè d’experts sense quotes per països. Fins ara ja s’han aprovat més de 40 grans projectes i més de 80 pertanyents a pimes per valor de més de 61.500 MEUR d’inversió. Més del 50% d’aquests projectes tenen a veure amb el medi ambient i amb el clima perquè els d’eficiència energètica són els que més encaixen amb l’estructura del pla Juncker. També destaca que pràcticament tots els països han rebut crèdits.

Alguns exemples de projectes que ja han rebut el suport del pla Juncker són un projecte de recerca d’un medicament contra l’Alzheimer de Grifols amb un crèdit de 300 MEUR, Abengoa ha fet un projecte d’energies renovables i Balearia vol renovar la seva flota de vaixells del gasoil al gas natural.