Mariano Marzo, catedràtic de la Universitat de Barcelona especialitzat en la geologia del petroli ha participat en el Bon dia Tarragona d‘aquesta setmana donant llum sobre les causes i les conseqüències de la caiguda del preu del cru. Una davallada que el mateix Marzo ha admès que «no estava prevista», ja que, després que esclati la crisi de 2008, el preu es recupera, puja i es manté alt durant tres anys.
Durant aquests tres anys posteriors a la fallida de Lehman Brothers, el mercat estava regulat per la OPEP que tenia un objectiu clar: mantenir els preus en una forquilla que anava dels 90 – 110 $ al barril. Si baixava la demanda, els països exportadors de petroli tancaven l’aixeta i tot el barril no es devaluava.
Però de cop i volta, i a causa de la regulació del preu del cru, irromp el fracking. La nova tecnologia permet extreure hidrocarburs de llocs que abans no tenien producció i canvia el mercat. «Si tu mantens el preu a 100 $ el barril, estàs afavorint l’entrada al mercat de noves tecnologies, que es vagi a buscar hidrocarburs a zones que abans no et plantejaves i, per tant, uns productors com Aràbia Saudí que pot produir entre 4 i 20 $ el barril, mantindre’l a 100 $ implicava fer molts diners però al mateix temps significava subvencionar els seus competidors», explica Marzo.
Com que veu que mantenint el preu a 100 $, Aràbia Saudí està perdent quota de mercat. El nou govern decideix canviar la seva política i passar de ser un regulador a apostar pel lliure mercat. La seva idea és, segons Marzo, treure del mercat els productors que tinguin costos alts i, per tant, eliminar competidors.
Marzo admet que no només ha estat l’aparició del fracking la causant d’aquesta nova aposta dels saudites. L’excés d’oferta més el debilitament de la demanda influeix en aquest canvi de política. Com també el fet que amb un excés d’oferta les pors es relativitzen.
Després de més de 600 dies sense recuperació consistent, Marzo explica que portem una caiguda rècord que va acompanyada d’un excés d’oferta i d’un estoc acumulat immens. Un cicle gens afortunat pels productors de cru que, segons les previsions de l’Energy Information Administration dels EUA, s’allargarà fins a finals del 2017. «Esperem que no hi hagi un ajust oferta – demanda en el transcurs d’aquest any i haurem d’esperar l’any 2017 a veure què passa».
Altres pronòstics situen la recuperació més enllà del 2020 depenent de certs factors com que l’OPEP continuï amb l’estratègia de no regular, que el futur geopolític sigui tranquil, que els productors no integrats a l’OPEP són capaços de recuperar-se davant dels baixos preus, que l’economia global creixi a un ritme baix, i que molts països reformin la política de subsidis al consum dels derivats del petroli. Cinc condicions que Marzo admet que és molt difícil que es compleixin i que, per tant, l’escenari de preus baixos fins a la pròxima dècada «s’ha de prendre amb un cert escepticisme». Malgrat tot, segons el catedràtic de la UB, la situació és del tot insostenible en molts països productors i les empreses públiques i privades acumulen ja pèrdues milionàries que afecten la inversió en noves explotacions i que han ocasionat l’acomiadament de més de 400.000 persones arreu del món.
Portant-ho a l’àmbit local. Marzo aconsella al clúster químic no ser optimistes davant d’una situació tant global com incontrolable. I que es preparin per resistir el que vingui: «la paraula davant d’una situació que no controlem és resiliència».
Pel que fa a l’efecte que aquesta crisi del petroli pot tenir en les energies renovables, Marzo admet que fins que no hi hagi una tecnologia renovable que pugui competir amb el petroli en l’àmbit del transport, no hi haurà un canvi de model energètic. Però alhora no creu que l’abaratiment del cru perjudiqui les tecnologies energètiques del futur.