L’any 2014 ens va indignar assabentar-nos de la situació per la qual passaven els usuaris de la Residència de Grans Discapacitats de Sant Salvador, i les altres persones que estan en el seu mateix cas a tot Catalunya. La Generalitat va adoptar una disposició (l’Ordre/BSF 130/2014) que modificava els criteris de valoració de la capacitat econòmica de les persones beneficiàries i les condicions de copagament dels serveis que rebien. Aquesta circumstància implica una veritable tragèdia per als dependents, que generalment són persones amb rendes baixes. De manera que han de dedicar els seus escassos recursos a pagar una atenció pública a la qual de fet tenen dret, segons les lleis sobre la dependència que es van aprovar fa anys en l’àmbit estatal i català, i veuen retallada dràsticament la quantitat que els queda com a diners de butxaca, fins a límits que fan impossible no ja qualsevol intent d’autonomia, sinó fins i tot despeses personals imprescindibles.
Com a resultat de les denúncies que es van fer aleshores, en les quals ICV-EUiA va participar activament, el Departament de Benestar i Família es va comprometre a revisar el sistema de copagament i a consensuar-lo amb els afectats.
Però el cas és que, després de rebre molt bones paraules, les persones afectades, entre els quals els nostres veïns i veïnes de la Residència de Grans Discapacitats de Sant Salvador, es van trobar, aquest desembre passat, que la mesura entrava en vigor. I han vist com els diners que els queden per a despeses personals es reduïen fins a 199 euros al mes (un 20% de l’Indicador de Renda de Suficiència Garantida (132 euros al mes incrementat en un 10% per discapacitats físics menors de 65 anys) o menys, perquè és una quantitat que no queda garantida, ja que només es té en compte a efectes de reducció per establir la capacitat econòmica, o sigui que molts han de passar amb menys. Amb això han de comprar productes de primera necessitat (sabó, medicaments, el que els calgui per a la vida de cada dia), han d’anar al dentista, s’han de fer unes ulleres o s’han de preocupar pel manteniment de la cadira de rodes, o mil coses més, totes imprescindibles, i és evident que la discapacitat origina un sobreesforç econòmic. I si a sobre parlem d’altres activitats que fan la vida digna, com ara anar a veure un espectacle, o prendre un refresc amb els amics, o fer algun desplaçament o viatge… o simplement, anar a la perruqueria. Ja veiem a quina mena de reclusió els ha condemnat la Generalitat augmentant-los les tarifes.
La modificació a l’alça del copagament va ser una retallada encoberta, i el compromís de revisar-lo i consensuar-lo amb els afectats, un incompliment més del Govern. Per aquesta raó, el Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot ha presentat una proposta de resolució que insta l’executiu a derogar l’ordre del Departament de Benestar i Família que va establir els preus ara vigents, i a garantir a les persones beneficiàries de la llei de dependència una quantitat mínima suficient que els permeti fer front a les seves despeses i desenvolupar la seva autonomia personal. Aquesta proposició es debatrà en proper ple del Parlament sobre emergència social.
Veurem, aleshores, si el govern Puigdemont i els partits que hi donen suport honoren la paraula que fa dos anys Benestar i Família va donar a les persones amb dependència. Veurem, també, si encara hi ha esperança que millori la vida d’aquests conciutadans.
