Té futur el Port Esportiu de Tarragona?

L’interès d’un fons inversor anglès per recuperar-lo com a espai comercial i de restauració obre el debat sobre el futur d’un equipament decadent

Per . Actualitzat el

En els seus inicis, ara fa uns 20 anys, el Port Esportiu de Tarragona presentava una important oferta de restauració i aglutinava bona part de l’oci nocturn de la ciutat. Des de fa ja uns quants anys, però, l’equipament es troba en estat d’abandonament permanent, degradat, mort i sense perspectives de futur. Són diversos els factors que han convertit aquest espai en una de les grans vergonyes de la capital tarragonina (començant pels problemes d’aldarulls i seguretat que s’hi registraven i acabant per la manca de connexió de la ciutat amb el seu front marítim), però la realitat és que ara com ara ningú no es pot sentir orgullós de veure locals buits i un grapat d’empresaris que lluiten a contracorrent per intentar salvar-se de la ruïna. Des de fa uns mesos, però, l’atonia del Port Esportiu s’ha vist sacsejada per l’interès d’un grup inversor anglès (MSS Real Estate) que vol adquirir la totalitat de la societat gestora de l’equipament per recuperar-lo com a zona comercial i de restauració.

Captura de pantalla 2016-02-02 a las 17.26.07L’interès d’MSS Real Estate pel Port Esportiu de Tarragona ha reobert el debat sobre el futur ús de l’equipament, que mostra evidents símptomes de decadència des de fa temps. El grup inversor britànic, representat a Tarragona i Catalunya per l’empresari tarragoní Íñigo Rosell (Grup Rosell) vol aconseguir com a mínim el 66% de les accions de Nàutic de Tarragona, S.A (societat que gestiona el Reial Club Nàutic de Tarragona i el Port Esportiu) per tal de transformar la zona en un recinte similar al Maremagnum del Port Vell de Barcelona, amb botigues, restaurants i fins i tot un hotel d’alta gamma. A finals de l’any passat, MSS va fer efectiva una oferta formal de compra de les accions de Jesús Martin, particular amb el 25% de les accions, i d’Hormipresa, titular del 6,5% de les accions. La intenció d’MSS, un cop adquirit el 31,5% de les accions d’ambdós socis, és obtenir el 35% que està en mans de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ens obligat a deixar la participació en el Nàutic TGN S.A per una nova reglamentació de l’Estat, que no vol que els ports participin en societats que no tenen la logística com a activitat principal. El Port, però, encara no està en condicions de vendre les seves participacions perquè està a l’espera dels informes i tràmits administratius pertinents.

El darrer soci del Nàutic Tarragona, S.A que entra en escena és el Reial Club Nàutic de Tarragona, amb el 30,5% de les accions. Els gestors del club esportiu no estan disposats a vendre les seves accions i, al contrari, han decidit exercir el seu dret preferencial de compra per quedar-se les accions de Jesús Martin per davant d’MSS Real Estate. De moment, però, el club no hauria fet efectiu el pagament de les accions (per valor de més de 100.000 euros). Segons els portaveus d’MSS Real Estate, ja estarien fora de termini per executar el seu dret preferencial.

Davant d’aquesta situació, les dues parts interessades a adquirir les accions de Martin (el Reial Club Nàutic i MSS Real Estate) estan aquests dies preparant les seves estratègies negociadores. En tot cas, MSS Real State només entraria en la pugna si té garanties que finalment podrà quedar-se, com a mínim, el 66% de les accions de la societat, fet que depèn de l’adquisició de les accions de l’APT quan això sigui possible. El Reial Club Nàutic, per la seva banda, veuria cobertes les seves expectatives adquirint el 25% de les accions de Martin.

Qüestionats sobre el futur de l’espai, el secretari de l’Associació d’Empresaris del Port Esportiu, Ángel Quiñones, és contundent: «Si entra el projecte del fons d’inversió anglès, tenim perspectives de futur. Però si al final s’ho queda el Club Nàutic, que són els de sempre, les perspectives per als empresaris de la zona són molt difícils». Quiñones assegura que el Port Esportiu s’ha quedat «asfixiat i els seus gestors no han fet res en els darrers anys. Donem ple suport a l’entrada de l’empresari tarragoní Íñigo Rosell i el fons d’inversió MSS, ja que tenen un projecte de millora que el Club Nàutic, ara per ara no pot oferir». Marc Colls, gerent de la marina Port Tarraco, instal·lació veïna del Port Esportiu, també veu amb bons ulls la dinamització de la zona a través d’un projecte com el que presenta MSS. «Tot allò que serveixi per dinamitzar el front marítim és beneficiós per a nosaltres i per a la ciutat. Coneixem el projecte de Rosell i crec que podríem establir sinergies per obrir la zona als tarragonins i als visitants».

 

Port Esportiu

 

Diner britànic de la mà de l’empresari tarragoní Iñigo Rosell

El projecte per convertir el Port Esportiu de Tarragona en un espai com el Maremagnum de Barcelona està liderat per l’empresari tarragoní Íñigo Rosell (Grupo Rosell), que ara fa un parell d’anys va intentar sense èxit tirar endavant la instal·lació d’un outlet de primeres marques als locals de la marina Port Tarraco. Rosell és el soci i representant del grup inversor anglès MSS Real Estate a Catalunya i Andorra, societat que hauria vist potencial en el malmès equipament del front marítim tarragoní.
El projecte d’MSS Real Estate per al Port Esportiu de Tarragona preveu la inversió necessària per a la rehabilitació de la zona i la seva adequació per acollir establiments comercials de primeres marques de roba, una àmplia oferta de restauració i entreteniment, complementària a la que ofereix el Club Nàutic, que continuaria amb la seva vessant esportiva.

El projecte d’MSS preveu una inversió d’entre 3 i 4 milions d’euros que es farà efectiva en els pròxims vuit anys, distribuïda en tres fases. Durant tot aquest temps es preveu que es creïn més de 150 llocs de treball, de manera directa i indirecta, i que tot el projecte culmini definitivament l’any 2025 amb la construcció d’un hotel de luxe amb més de 200 habitacions al costat del Miracle.

  • Diangelo08

    A ver si de una vez por todas, ese Port Esportiu recupera el pulso que sus gestores le han hurtsdo a lo largo de estos últimos años y se puede ofrecer por fin, a la ciudad de Tarragona un espacio de ocio en un lugar estratégico que merece y pueda servir, a su vez, como referente a la capitalidad que ostenta.