Parlem d’un govern provisional i d’un president provisional, però amb una missió de màxima transcendència i dificultat: cobrir totes les etapes necessàries perquè Catalunya pugui esdevenir un estat independent en el termini de 18 mesos. Carles Puigdemont, fins fa dos dies alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI), és l’inesperat successor d’Artur Mas i l’encarregat de pilotar la nau catalana en el mandat polític sorgit de les eleccions del 27 de setembre. Puigdemont, que tot just acaba de prendre possessió del càrrec com a 130è president de la Generalitat de Catalunya, s’envoltarà d’un equip de govern clarament identificat amb la causa sobiranista –sense fissures ideològiques–, disposat a saltar tots els obstacles procedents de Madrid. Tot això sense oblidar la gestió del dia a dia del país i la necessitat de replantejar mesures per reactivar l’economia i reduir les injustícies i els desajustos socials provocats pels estralls de la crisi dels darrers anys.
El mateix Carles Puigdemont ho va dir en el seu discurs d’investidura diumenge passat. Catalunya es troba en un període excepcional entre «la postautonomia i la preindependència». El nou president, independentista declarat des dels seus anys d’adolescència, té clar que el seu nomenament com a màxim mandatari del país –fet avalat per CDC, ERC i la CUP–, respon inequívocament a fer totes les passes necessàries perquè en un any i mig els catalans i les catalanes puguin escollir a les urnes quin serà el govern que haurà de pilotar la nova república catalana.
Així ho va posar de manifest amb l’última frase del seu discurs al Parlament de Catalunya: «Visca Catalunya lliure!», essent aquesta la primera vegada que un candidat a la presidència de la Generalitat s’expressava en aquests termes davant la cambra catalana. Tota una declaració d’intencions que el temps haurà de refermar amb accions concretes i solucions a les traves que es posin des de les estructures de l’Estat espanyol, que no ho posarà gens fàcil. De fet, la designació de nou president a Catalunya i la continuïtat del procés sobiranista podria generar un pacte entre les principals forces de l’Estat (PP i PSOE) per escenificar un front comú en defensa de la unió d’Espanya davant del «desafiament» català.
El nou govern
Puigdemont organitzarà el Govern en tres grans blocs i un total de 13 conselleries: Oriol Junqueras (ERC), número dos de l’executiu i únic vicepresident, serà el màxim responsable de l’àrea pressupostària i presidirà la comissió d’Economia i Governació; Neus Munté (CDC) continuarà com a portaveu del Govern, assumirà la conselleria de Presidència i, a la vegada, pilotarà la comissió per a l’Estat del Benestar; i Raül Romeva (cap de llista de Junts pel Sí) rebrà l’encàrrec de ser conseller d’Afers Exteriors i presidirà la comissió d’Afers Exteriors, Institucionals i Transparència. Junqueras, Munté i Romeva coordinaran un equip plural, confegit per noms independents, de CDC i d’ERC. Els nous consellers prendran possessió aquest mateix dijous a les deu del matí.
Oriol Junqueras
Vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda
El president d’ERC serà peça bàsica del Govern al capdavant d’una àrea econòmica que controlarà les principals estructures d’estat, com és el cas de la Hisenda pròpia.
Neus Munté
Consellera de Presidència i portaveu
Va guanyar protagonisme al final de la legislatura en assumir la vicepresidència i les funcions de portaveu. Continuarà explicant l’obra de govern i coordinarà la comissió per a l’Estat del Benestar, amb les conselleries amb més recursos, Salut i Ensenyament.
Raül Romeva
Afers Exteriors
El cap de llista de JxSí presidirà la comissió d’Afers Exteriors, Institucionals i Transparència. El fet de ser doctor en relacions internacionals i l’experiència com a eurodiputat a Brussel·les avalen Romeva per pilotar una àrea clau per al procés sobiranista.
Josep Rull
Territori
El coordinador general de Convergència entrarà al Govern per ocupar-se d’una de les àrees a les quals ha dedicat bona part de la seva activitat com a diputat. Serà un home fort al nou executiu.
MERITXELL RUIZ
ENSENYAMENT
La reusenca Meritxell Ruiz serà la consellera d’Ensenyament. Exdiputada de CDC, actualment era directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa.
Toni Comín
Salut
Independent a proposta d’ERC. Filòsof. Tindrà l’encàrrec de comandar la conselleria de Salut, que té pràcticament 8.500 milions d’euros de pressupost.
Jordi Baiget
Empresa i Coneixement
Home de confiança d’Artur Mas i secretari del Govern durant l’última legislatura, Baiget fa el salt a conseller. S’encarregarà de l’àrea d’Empresa i Coneixement, per tant de l’àmbit empresarial i de les universitats.
Dolors Bassa
Treball, Afers Socials i Famílies
Diputada de Junts pel Sí, Bassa va ser secretària general de la UGT a Girona fins al setembre. Com a titular de Treball, Afers Socials i Famílies –en plural– serà l’encarregada de gestionar bona part del pla de xoc que impulsarà el futur Govern.
Meritxell Borràs
Governació
Borràs estarà al capdavant de la conselleria que gestiona el cos de funcionaris catalans en un moment de conflicte amb l’Estat espanyol.
Santi Vila
Cultura
Fins ara conseller de Territori i Sostenibilitat. Tot apunta que ocuparà la conselleria de Cultura si finalment s’escull una altra persona per a Ensenyament. És un dels pocs que repetirà com a conseller de la legislatura anterior, però canviant de barret.
JORDI JANÉ
INTERIOR
La seva bona tasca després de substituir Ramon Espadaler li permet continuar al capdavant de la conselleria d’Interior, una de les més importants de l’executiu. Tenia el suport d’Artur Mas per seguir al Govern.
Carles Mundó
Justícia
L’advocat osonenc assumirà la cartera de Germà Gordó a proposta d’ERC. Va ser cap de gabinet dels departaments d’Educació i Cultura en els governs tripartits. Va exercir també de secretari de Mitjans de Comunicació.
Meritxell Serret
Agricultura
Meritxell Serret ha estat fins ara coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural i responsable d’incidència política de l’ANC. Va ser regidora d’ERC a Vallfogona de Balaguer.