Consumisme generós

Per . Actualitzat el

euro-carritoEls bolets surten a la tardor i els escèptics, per Nadal. No paro de llegir a Facebook, Twitter i en molts mitjans d’expressió social un munt de comentaris en contra de les festes pel seu caràcter capitalista. Així que, com que sóc un enamorat del Nadal, per si no ho havies notat, aportaré el meu granet de sorra per veure si puc fer reflexionar algú. Per començar, pot semblar molt obvi –però crec que hi ha gent que ho ha perdut de vista– que l’única funció dels diners és gastar-los. Pots fer-ho avui o guardar-los per a un altre dia, però si no els gastes, no són més que uns trossets de paper bastant carrinclons que, per no fer, no fan ni bulto. L’únic valor que tenen és la quantitat de coses que et donen a canvi. Així és que no veig quin és el problema perquè la gent es gasti diners… no estan per això?

Potser et preocupes per les economies familiars del país i no dorms pensant que la gent no hauria de gastar tant, que haurien d’estalviar més. Puc estar d’acord amb tu que és recomanable estalviar (segons el meu amic Sergi que es dedica al coaching financer, l’ideal és estalviar un 10% del sou, si es pot) i et diré que és molt lloable aquesta preocupació però, no creus que és una mica paternalista? Qui som nosaltres per dir el que han d’estalviar els altres?

Podríem dir que el problema és que es gasta molt en coses supèrflues. Aquí podríem entrar a debatre què és prescindible i què és imprescindible i també si l’smartphone que portes a la butxaca entraria dins d’aquesta definició. Però crec que la cosa és més senzilla: si has guanyat els diners honradament, els pots gastar de la manera que et roti, sense fer mal als altres, que per això són teus. De fet, és bastant recomanable comprar-te alguna coseta de tant en tant per motivar-te en el teu dia a dia. Que sí, que podríem fer més donacions o invertir-los en moltes coses necessàries per a tots, però això no deixa ser una decisió personal que tinc la sensació que els que tant es queixen del consumisme no han pres. No me’ls imagino renunciant als regals de Reis per enviar llapis a Rwanda. Tampoc dic que calgui, com he dit, és una decisió personal.

També hi ha qui està en contra del consumisme perquè enriqueix les multinacionals, que són com el Darth Vader de l’època actual. Més enllà de si és lícit que les multinacionals guanyin diners i sense entrar en la quantitat de llocs de treball que donen aquestes empreses filles de Satanàs, només et deixo una dada de l’Institut Nacional d’Estadística: el 99,88% de les empreses de l’estat són pimes (petites i mitjanes empreses) portades per gent com tu i com jo.

Però allò que realment em fa estar a favor del consumisme al Nadal és que té una mica de màgia, és un consumisme generós. A diferència de les rebaixes o el Black Friday, quan anem a comprar per Nadal no comprem per a nosaltres mateixos sinó que comprem regals per a la família, els amics i la parella i menjar per compartir amb altres persones. Ens gastem els diners que hem estalviat tot l’any per passar-ho bé amb els nostres i per fer-los feliços. Si ho penses bé, l’època de l’any en què més gastem ho fem pensant en els altres. Potser no ho estem fent tan malament com a societat.