Covestro, primera química que marxa de Tarragona per l’alt cost energètic

L’anunci de la multinacional alemanya de tancar part de la seva planta de Vila-seca obre el camí cap a la deslocalització del sector químic tarragoní

Per . Actualitzat el

Ja feia temps que el sector químic tarragoní ho denunciava, però ara l’advertiment s’ha fet realitat. Covestro, firma vinculada a Bayer, es converteix en la primera química que decideix tancar una planta a Tarragona argumentant manca de competitivitat de la seva fàbrica, sobretot, per l’alt cost de l’energia. La decisió deixarà al carrer 120 persones i, a més a més, encén les alarmes en un territori que durant dècades s’ha nodrit dels milers de llocs de treball generats per les multinacionals químiques establertes als nostres polígons. Si el motiu de la marxa de part d’una planta de Covestro és la factura energètica, qui pot garantir que una altra empresa no prengui la mateixa decisió en el futur?

El màxim dirigent de Covestro a Espanya, Jesús Loma-Ossorio, és un home de pes dins de la companyia i, a més a més, actualment és el president de l’AEQT. Aquest fet, però, no ha servit per convèncer la direcció de la multinacional alemanya perquè no tanqui la planta de MDI (isocianats). La firma veu molt clar que amb els actuals costos de producció, especialment el de la factura energètica, la fàbrica seria cada vegada menys competitiva, motiu pel qual ha optat per tancar-la i abastir el mercat espanyol des d’alguna de les seves altres fàbriques establertes a països amb condicions més avantatjoses.

La decisió de Covestro significarà l’acomiadament de 120 dels 250 empleats que la firma té al complex de Vila-seca i deixar de produir unes 170.000 tones anuals de producte a partir de finals de 2017. Covestro mantindrà obertes de moment les plantes de poliuretà i la planta de serveis a altres empreses del seu entorn al polígon petroquímic.

L’anunci de Covestro, que els sindicats intentaran revertir en reunions que hi ha previstes amb la direcció de la companyia a partir d’aquesta setmana, crea un precedent en el sector químic tarragoní. A través de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)el sector ha anat advertint reiteradament que els costos energètics al territori no són competitius en el marc europeu, on hi ha altres països que ofereixen tarifes energètiques especials a la indústria. L’anterior president de l’AEQT, Anton Valero (Dow Chemical) ja va augurar una progressiva desaparició de la gran indústria química tarragonina si no es troba una solució definitiva a les altes factures energètiques que les companyies han d’afrontar per dur a terme la seva activitat. Valero advertia així del risc de deslocalització d’un sector que dóna feina directa i indirecta a unes 10.000 persones i a 30.000 professionals més de manera induïda. I és que per a les grans multinacionals químiques com ara BASF, DOW o Bayer, ara per ara és molt difícil apostar per noves inversions a Tarragona davant de la manca de competitivitat de la tarifa elèctrica espanyola. Valero va més enllà i diu que «assistirem a un desmantellament dels països del sud en benefici dels països del centre i del nord del continent». Aquest procés ja ha començat.

‘NOTÍCIESTGN’ JA HO VA ADVERTIR L’ESTIU DE 2014

El risc de deslocalització de les químiques tarragonines per l’alt cost energètic a la zona no és nou. En la seva edició del 16 de juliol de 2014 notíciestgn ja feia un ampli reportatge sobre l’amenaça que la tarifa energètica representa per a la indústria de les nostres comarques, tant pel que fa la seva capacitat per ser competitives com a l’hora d’atreure noves inversions procedents de les seves seu centrals, ubicades a Alemanya o els Estats Units. Malgrat la preocupació mostrada fa temps per veus autoritzades, com ara la d’Anton Valero, màxim dirigent de Dow Chemical a Espanya, la situació no ha millorat i Covestro, firma vinculada a Bayer, s’ha erigit en la primera química que decideix tancar una planta a Tarragona per raons de competitivitat. Al territori es tem que el camí iniciat per la multinacional alemanya  pugui ser seguit per altres companyies establertes des de fa dècades a casa nostra.

QUÍMIQUES

La CEPTA adverteix que pot haver-hi més casos

La patronal tarragonina recorda que la factura energètica és la segona despesa més important de la indústria per darrere dels salaris

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) assenyala que l’elevat cost de la tarifa energètica que han de pagar moltes indústries pot sortir molt car al sector industrial de les nostres comarques, una de les branques d’activitat que ha perdut més llocs de treball com a conseqüència de la crisi econòmica.  «Cal que el cost energètic es redueixi si es vol afavorir la inversió en indústria a les comarques de Tarragona i no potenciar la deslocalització d’empreses», diuen des de la patronal tarragonina. El president de CEPTA, Joan Antoni Belmonte, destaca que «només una petita part de la factura de consum energètic que han de pagar les empreses està destinada al consum elèctric» i recalca que la partida destinada a cobrir les despeses de la demanda energètica és «la segona més important després dels salaris» en moltes empreses. La CEPTA defensa una tarifa energètica amb finalitat professional que reculli exclusivament la despesa elèctrica i que tingui en compte la situació de les comarques de Tarragona com a clúster generador d’energia.

BelmonteQuant al tancament anunciat de la planta de DMI de Covestro, que deixarà al carrer unes 120 persones a partir de finals de 2017, la CEPTA considera que «és una mala noticia pel conjunt de l’economia tarragonina i és una realitat que hauria de servir per fer reflexionar tots els actors implicats». Belmonte apunta que “notícies com aquesta fan que tots considerem que cal asseure’s a reflexionar sobre com podem impedir que continuï el tancament d’empreses. És necessari negociar condicions que permetin que les empreses, grans o petites, puguin seguir duent a terme la seva tasca”, destaca Belmonte, que recorda que en diverses ocasions CEPTA ja ha posat de relleu les enormes pèrdues que representa per a les empreses el cost de la factura elèctrica i afegeix que «cal posar solucions per superar aquesta situació i evitar que més empreses prenguin una  decisió com aquesta».

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, considera que l’anunci de Covestro és «d’una de les pitjors notícies de l’any». En aquest sentit l’alcalde tarragoní ha manifestat que «ara, el més important és que des de totes les administracions, especialment les municipals, estiguem al costat dels treballadors i treballadores que es quedaran sense feina». Segons Ballesteros, «l’impacte econòmic però també emocional que aquesta decisió produirà a tota la demarcació serà molt gran».
Per a l’alcalde «és decisiu que treballadors, sindicats i administracions ens posem a treballar conjuntament i immediatament per oferir alternatives al més aviat possible al col·lectiu d’afectats». Finalment, el polític tarragoní «s’ha compromès a liderar totes aquelles accions que puguin ser útils perquè l’empresa reconsideri la seva decisió i, en el cas que això no sigui possible,  buscar la millor sortida per a tots i cadascun dels treballadors i treballadores afectats».

L’APUNT

La manca d’infraestructures, una altra amenaça per al nostre sector industrial

Si bé el cost energètic és un dels principals handicaps que es troba la gran indústria establerta a Espanya (molt lluny de les tarifes que es paguen a països com Holanda o Alemanya), a Tarragona hi ha una altra amenaça important que tampoc no albira solució immediata: les infraestructures. Les grans empreses que treballen a Tarragona fa anys que conviuen amb un alarmant dèficit d’infraestructures logístiques a l’altura de les seves necessitats.

Tarragona acull el primer polígon petroquímic d’Espanya i un dels més importants de la Mediterrània. Malgrat això, les empreses no disposen encara d’un transport terrestre de ferrocarril amb ample europeu per poder fer arribar el seu producte al centre d’Europa d’una manera ràpida i segura. La inexistència de l’ample europeu, a banda de comportar pèrdua de competitivitat en relació a altres clústers logístics del continent, està condicionant molt les futures inversions de les empreses que operen a les comarques de Tarragona. BASF, per exemple, té projectada la construcció d’una estació ferroviària intermodal que no executarà fins que el projecte del tercer fil sigui una realitat tangible. De moment, però, l’adaptació de la via ferroviària de la costa tarragonina a l’ample internacional no té ni calendari oficial.

La mobilitat de les mercaderies per carretera tampoc és l’idoni. No existeixen vies ràpides lliures de peatge per poder transportar la producció ni cap al nord ni cap als mercats de la península Ibèrica. La via més utilitzada per anar cap a l’àrea de Barcelona i França continua sent l’N-340, que no està desdoblada encara en el tram nord de la demarcació ni a les Terres de l’Ebre. La nacional és la carretera més col·lapsada de l’Estat i una de les més insegures. Pel que fa a l’Autovia A-2, que ha servit per connectar els polígons i el Port de Tarragona amb els mercats de la Vall de l’Ebre (Aragó, la Rioja i País Basc) només connecta de moment fins a la localitat veïna de Valls (no arriba ni als 20 km de traçat).

Mentrestant, el territori fa esforços per mantenir el seu atractiu envers els inversors internacionals. Aquí s’explica la recent ampliació del Moll de la Química del Port de Tarragona, que permet el port tarragoní rebre els vaixells de càrrega química més grans del món, i la recent creació del Clúster Químic Chemmed, amb el qual l’AEQT, la URV i el mateix Port de Tarragona volen projectar al món les potencialitats de Tarragona.