Pius de Valls: 25 anys al servei de la salut a l’Alt Camp i la Conca de Barberà

Martí Barberà, president del consell d’administració del centre: «Tant la ciutadania com els professionals que hi treballen se senten orgullosos del seu hospital»

Per . Actualitzat el

E l dia 1 de novembre de l’any 1990 obria les portes el Pius de Valls com a hospital d’aguts, ubicat en el mateix emplaçament que ocupava l’antic hospital de la ciutat. Continuava així una tradició hospitalària a la capital de l’Alt Camp que es remunta al segle XIII amb la presència de diferents centres hospitalaris, els quals van anar adaptant el tipus d’assistència a l’esdevenir dels fets propis de cada època.: leproseria, malalties infeccioses, beneficència… És al segle XIX quan es produeix una transformació en el model d’hospital, que, a poc a poc, s’especialitza en l’atenció dels malalts aguts. Aquesta etapa, podríem dir moderna, de l’atenció hospitalària a la comarca transcorre entre diversos centres sanitaris situats en diferents ubicacions del municipi de Valls –actualment cuadre1identificades en una ruta– i culmina el 1990 amb l’obertura del Pius, un centre que actualment dóna cobertura sanitària a una població mitjana d’unes 70.000 persones de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

La posada en marxa del centre hospitalari va significar una gran millora en l’assistència sanitària per a la població de les dues comarques, que ja podia disposar d’atenció mèdica sense necessitat de desplaçar-se a altres poblacions com Tarragona o Reus. Sota paràmetres tècnics, la massa crítica poblacional del territori no preveia la ubicació de cap centre hospitalari en aquesta zona, però dos factors determinants com són la dispersió de nuclis de població i l’envelliment de la població van fer replantejar aquesta necessitat i finalment es va autoritzar la seva construcció.

Actualment és un centre que dóna cobertura a una població de 70.000 persones i que ofereix atenció mèdica, sanitària i social mitjançant l’activitat ambulatòria i l’hospitalització (vegeu quadre).

L’hospital de la gent

Martí Barberà, president del consell d’administració del Pius, valora aquests 25 anys com «un pas necessari en la millora de la qualitat de vida dels habitants de l’Alt Camp i la Conca de Barberà». I afegeix que el centre s’ha fet un lloc en l’imaginari col·lectiu de la població, que el sent com a propi i el té en gran estima. També els professionals que hi treballen se senten molt identificats amb el projecte. Aquest és precisament un dels trets distintius d’aquest hospital», assegura Barberà.
El model assistencial que proposa el Pius de Valls se centra principalment en el pacient i en l’atenció de proximitat. «Amb l’hospital es va aconseguir traslladar els serveis bàsics a la població, evitant desplaçament a altres ciutats i assolint uns índexs de qualitat molt importants que afavoreixen sobretot, l’autonomia de la ciutadania», afirma Barberà.
Actualment, l’hospital ofereix atenció a la majoria de problemes de salut i té l’Hospital Universitari Joan XXIII com a centre de referència per als de major complexitat i l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus com a referent per a l’especialitat d’oncologia.

Nous serveis

«L’hospital ha anat ampliant serveis per donar resposta a les necessitats de la població. En els darrers anys, un dels més destacats que s’ha implantat és la unitat d’hemodiàlisi, que actualment atén 40 pacients. Però també cal destacar el servei d’hospitalització a domicili, el de Medicina de l’Esport, la Unitat Geriàtrica d’Aguts, el PADES i la Unitat de Diagnòstic Ràpid. En els darrers anys el centre també ha assumit el canvi de model hospitalari que s’ha anat implantant en els darrers anys en la majoria de centres mitjançant la implementació de la Cirurgia Major ambulatòria, que tendeix, per una banda, a una millor utilització dels recursos garantint la qualitat i la seguretat assistencial i, per l’altra, a l’alliberament de llits i a una millora en l’assistència al pacient, que pot realitzar bona part de la seva recuperació a casa.

Reptes de futur

Pel que fa als reptes de futur, el centre es planteja, en l’àmbit sanitari, millorar la coordinació amb l’assistència primària i l’atenció a sectors minoritaris; en l’àmbit d’infraestructures, cal millorar el confort d’algunes dependències del centre, i, finalment, dotar l’entitat d’un format jurídic que permeti integrar els serveis asssitencials i establir una estratègia que ajudi a millorar tant el servei als usuaris com garantir una gestió econòmica viable. En aquest sentit, afirma Barberà, «es tracta d’un debat que transcendeix els colors polítics i que necessita el consens de tots els grups, ja que és un projecte comú».