Paco Martín (Tarragona 1970) és un dels responsables de l’Estudi de Música (www.estudidemusica.com), un centre de formació musical que aquest any en fa trenta amb un estat de salut envejable. Personalment, en Paco ha viscut i viu la música com a aprenent i com a mestre. Parlem amb ell del que significa ser músic avui en dia a Tarragona.
Com vas començar en el món de la música?
Vaig començar de molt petit. Els meus pares em van apuntar al Conservatori quan tenia 8 o 9 anys on vaig començar a estudiar guitarra clàssica, però no m’agradava i ho vaig deixar. A mi sempre m’havien agradat els timbals i els bombos i als 13 o 14 anys em van oferir d’entrar a la Banda Municipal de Música de Tarragona. A partir d’aquí vaig començar amb la percussió i no ho he deixat mai.
Quina formació tens?
A mi m’agradava la bateria, però aleshores no hi havia estudis reglats ni cap mena de titulació en música moderna. Així que durant uns anys vaig anar al Taller de Músics de Barcelona, una acadèmia que té molt prestigi però que, com dic, no oferia estudis reglats. Aleshores un amic meu em va aconsellar que em tragués un títol oficial i vaig fer percussió clàssica. Per tant, sóc percussionista clàssic i modern.
Quan vas començar a guanyar-te la vida amb la música?
Quan jo vaig començar ja ens pagaven per tocar a la banda, en aquella època si em donaven 500 pessetes ja era molt! A més en aquell temps fèiem molts bolos. De jovenet vaig començar en alguns grups de rock, però assajàvem moltes hores i no sortien bolos. Com que em volia dedicar professionalment a la música l’única manera de fer-ho eren les orquestres de ball, amb les quals, si et surten actuacions, pots viure bé. Vaig començar a compaginar l’orquestra, que era més aviat de cap de setmana i a l’estiu, amb les classes.
Com és ser músic d’orquestra?
Home, no és fàcil… Has de viatjar molt, tocar molts dies seguits, aguantar fins molt tard a la nit… Durant un temps em va agradar molt, però et vas fent gran i la veritat és que et canses. Per sort la meva parella també és cantant d’orquestra i entre els dos hem compaginat com hem pogut la nostra vida familiar.
Com vas començar en el món de l’ensenyament?
També de bastant jove, als 20 anys o així em van cridar per una substitució al conservatori de Vila-seca i vaig començar a fer classes en diferents escoles. Fa uns quinze anys vaig entrar a l’Estudi de Música on, al cap d’uns anys, em van oferir de quedar-m’hi com a soci, i mira aquí estic des d’aleshores fent classe i gestionant el centre.
Com valores l’etapa actual de l’Estudi?
Aquest any fem trenta anys, cosa que, tal com està tot, és un mèrit. Actualment tenim més de 300 alumnes, des d’1 any fins a més de 70. Hi ha molt bon ambient entre totes les formacions de l’escola. Estem molt contents i molts satisfets de la feina feta.
Creus que des de l’Escola teniu prou visibilitat?
Sempre podríem fer més, però la veritat és que no ens podem queixar perquè fem moltes actuacions al llarg de l’any.
Com tracta Tarragona el món de la música?
Tinc la sensació que a Tarragona sempre costa tot molt, només cal veure els locals que estan tancant. Potser caldria que algú apostés més per la cultura en general.
Molta gent diu que la música és cara…
Jo conec gent que per sortir en moto un cap de setmana es gasta 20.000 euros. Actualment hi ha instruments molt barats. Crec que la inversió que es fa amb els estudis de música, per a la gent a qui li agrada, es recupera amb escreix amb la satisfacció de fer bolos, pujar a l’escenari…
Subscrius la frase «Posa música a la teva vida»?
Absolutament. Tenim alumnes grans per als quals la música és la seva manera de desfogar-se i desconnectar. La música és molt important per a tot, fas relacions, compareixes coses amb altra gent… No hi ha un mal moment per començar en la música, independentment de l’edat que tinguis.