La cebolleta

Per . Actualitzat el

Un servidor, que ha crescut en una família castellanoparlant (els meus pares són andalusos), sempre havia pensat que el terme «cebolleta», en el seu significat estricte, era una paraula pràcticament en desús. Un terme que només es feia servir per fer referència, d’una manera més aviat cursi, a l’atribut reproductor masculí (d’aquí l’expressió castissa «restregar la cebolleta»).
Doncs ara, aquesta paraula, referint-se al vegetal, s’està posant de moda a bona part d’Espanya i també, per la part que ens afecta, a Catalunya. El poble castellà de Consuegra, ubicat en plena Meseta, està disposat a fer la competència a la vila de Valls, capital mundial del calçot, tot organitzant una fira anual que es dirà, com no podia ser d’una altra manera, Jornada de la cebolleta.
Consuegra, a la província de Toledo, produeix un total de 150.000 quilos anuals de calçots i enguany, amb el nou govern liderat pel PP Popular, s’ha llançat en la promoció turística d’aquesta ceba tendra organitzant aquesta fira de la cebolleta –tal com anomenen allí el calçot–. Fins aquí, tot normal, perquè cadascú té dret a conrear i a donar a conèixer el seu producte autòcton de la manera que consideri més adient. Però el llançament d’aquesta campanya de promoció de la cebolleta de Consuegra, sobretot venint d’una iniciativa del PP, no podia deixar de costat l’actualitat política del moment.

La regidora de Turisme de Consuegra, María Angeles Valle, afirmava en la jornada festiva celebrada la setmana passada que Consuegra és la «primera productora de cebolletas d’Espanya» i apuntava que «són els catalans els que ho fan com nosaltres». Molts ciutadans de la zona van penjar fotografies a Twitter i alguns fins i tot van tenir un missatge adreçat als catalans que resava: «y recordad, catalanes, los calçots són de Consuegra».

Fins i tot amb els calçots es fa política en aquests moments de la pel·lícula.