Què queda de BCN World?

Per . Actualitzat el

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat d’assistir en persona a una nova edició de la Nit del Turisme del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, sense cap mena de dubte la trobada de referència per al sector al conjunt de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. Més enllà de les dades que s’hi van donar, la sensació que vaig endur-me cap a casa és que el sector turístic de les nostres comarques ho està passant malament. Malgrat els ingents i encertats esforços de la Diputació de Tarragona i d’altres agents per projectar mundialment els atractius de les nostres contrades, cada vegada costa més que la gent vingui a estiuejar a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre. Aquest 2015 han vingut menys turistes que l’any anterior i, molts dels que ho han fet, van decidir-ho a última hora atrets per la baixada de tarifes que els nostres hotels van haver d’aplicar per no quedar-se de braços plegats en plena temporada alta. Les dades aportades per l’Observatori Turístic de la Diputació són clars: baixa l’activitat als apartaments i als hotels i, per contra, només millora el comportament dels càmpings (+16%), un producte més econòmic i enfocat a famílies de llarga estada, normalment de turisme nacional.

Com es podia preveure, cada vegada es veuen menys turistes russos a la Costa Daurada i això, inevitablement, es nota en un sector que havia aconseguit esquivar els pitjors anys de la crisi mundial centrant-se en el seu moment cap als mercats emergents de l’antiga Unió Soviètica. Aquest mercat, però, va a la baixa. A més, l’actual context internacional i la psicosi per l’amenaça terrorista tampoc no convida a ser optimistes si parlem de la tradicional alegria europea a l’hora de moure’s i viatjar pel continent. Ara cal que tant la Costa Daurada com les Terres de l’Ebre reorganitzin els seus objectius i reforcin els seus mercats tradicionals (el nacional, el britànic, el francès, l’alemany…) sense renunciar a les potencialitats que dóna PortAventura (el millor parc d’atraccions d’Europa) i, en un futur, FerrariLand.

Un altre aspecte que em va deixar preocupat va ser que, en tota una Nit del Turisme, ningú no va fer ni una sola menció –ni una paraula– sobre el que havia de ser el gran projecte turístic del territori.

I jo pregunto: què queda de BCN World?