El tarragoní Enric Vendrell és el màxim responsable de l’organisme del Govern català que ha de vetllar per la convivència entre les diferents confessions religioses que es practiquen a Catalunya (un total de 13 amb totes les seves variants en aquests moments). Gran coneixedor dels diferents col·lectius que exerceixen el seu dret religiós amb llibertat al nostre país, parlem amb ell sobre el perill que pot representar per a Europa associant l’islam i tot el món musulmà als atemptats i les amenaces perpetrades pel terrorisme gihadista.
És correcte que els mitjans de comunicació parlem de terrorisme islàmic?
No. El terrorisme i les amenaces que Europa està vivint aquests dies són terrorisme i punt. No tenen res a veure amb l’islam ni amb res del que predica la religió islàmica. A Catalunya, els primers a desmarcar-se de les actuacions que s’han viscut a París han estat els líders de les comunitats musulmanes barcelonines. Sé que és difícil en aquests moments, però la gent ha de tenir clar que els atemptats i la sensació d’inseguretat posa en el punt de mira els musulmans que resideixen amb normalitat a Europa i també a Catalunya. Si no sabem separar terrorisme i religió estem fent un flac favor a la convivència en el si de la nostra societat.
Què pensa el director general d’Afers Religiosos quan un ajuntament de Catalunya prohibeix l’ús del burca en espais públics?
Doncs que abans de prendre aquestes decisions s’hauria de fer un esforç per conèixer molt bé totes les comunitats religioses, les seves realitats i parlar-ne amb els seus líders obertament. Pensi que el dret a la llibertat religiosa a Espanya és un dret fonamental i no passa només per ser d’una o una altra religió, sinó també per poder practicar-la i exercir-la amb llibertat i en comunitat.
La gent de Catalunya és menys religiosa que ara fa unes dècades?
Un estudi recent demostra que la majoria de la població catalana (més d’un 55%, segons el Baròmetre sobre religiositat) es declara creient d’alguna religió. Una altra cosa és que la interpretació i la pràctica d’aquesta pot haver evolucionat i canviat. És evident que els catòlics joves d’ara no practiquen les seves creences igual que els seus pares o avis. El que sí que ha canviat molt en els darrers 15 anys, des que es va crear la direcció general d’Afers Religiosos, és l’estructura del país. Fa quinze anys tot era monolític. Pràcticament només trobàvem catolicisme a casa nostra. Ara, a Catalunya i a les seves principals poblacions, conviuen un total de 13 confessions religioses, i cadascuna amb les seves variants i col·lectius.
«Si entre tots no aprenem a diferenciar entre terrorisme i religió estem fent un flac favor a la convivència en el si de la nostra societat»