França està en guerra contra l’Estat Islàmic, que té el seu feu a territori sirià, i reclama el suport dels seus socis europeus, fet recollit dins dels estatuts fundacionals de la UE. Els sagnants atacs terroristes de la setmana passada a París, a banda d’aixecar una psicosi general i una sensació d’inseguretat als països del vell continent, poden tenir una afectació directa en un dels projectes 
més importants de la ciutat de Tarragona: els Jocs Mediterranis 2017. L’esdeveniment preveu aplegar a la nostra ciutat atletes i visitants de fins a 25 països de l’arc del Mediterrani, entre els quals una desena d’estats de confessió musulmana. La creixent amenaça gihadista a Europa i l’evolució dels esdeveniments preocupa els organitzadors de Tarragona 2017 que, a banda de treballar de valent per desplegar dispositius de seguretat amb el màxim de garanties per als dies de competició, hauran de fer front a partir d’ara amb una conjuntura internacional convulsa i gens idònia per a l’organització d’una trobada internacional com la que es preveu a casa nostra.
Estaran els països de la Unió Europea o el mateix Comitè Olímpic Internacional disposats a tirar endavant els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 en l’actual context? És la pregunta que ens fem aquesta setmana a Notíciestgn. El temps i l’evolució dels fets a partir d’ara ens donaran la resposta en els pròxims mesos.
A Tarragona, de moment, no es pensa en l’anul·lació dels Jocs, però sí que es viu amb preocupació la situació experimentada per Europa. Els organitzadors de Tarragona 2017 estaran molt amatents a les determinacions que la UE prengui a partir d’ara per abordar temes cabdals com la gestió de la immigració procedent de països islàmics i, per davant de tot, l’amenaça del terrorisme gihadista a qualsevol punt del continent.
Els atemptats de divendres passat a París (amb més de 150 morts) han caigut com un gerro d’aigua freda en el si de l’organització dels Jocs, que des d’un primer moment han promocionat l’esdeveniment com a punt de trobada cultural i esportiu entre els pobles que conflueixen a la Mediterrània (vegeu plànol inferior). A hores d’ara, l’Estat d’alerta antiterrorista s’ha fixat a nivell 4 (probabilitat alta d’atemptat) en el conjunt d’Espanya i de Catalunya, on els cossos policials estan fent 
una important tasca per identificar persones presumptament vinculades a cèdules gihadistes establertes al territori.
Malgrat aquesta tasca, en el si de l’organització dels Jocs es té clar que la successió de nous atemptats a Europa d’aquí a l’estiu de 2017 representaria un gran entrebanc a la celebració de l’esdeveniment, tant pel que fa al desplegament en termes de seguretat com pel que fa a la dificultat de disposar del suport de les federacions esportives de cadascun dels països convidats. L’escenari internacional no és l’ideal, però de moment els Jocs Mediterranis continuen endavant.
Villamayor: «La barbàrie no pot condicionar les il·lusions de la ciutat de Tarragona»
El regidor responsable dels Jocs, Javier Villamayor, veu Tarragona 2017 com una oportunitat per treballar en «l’agermanament» de cultures i països
«La barbàrie no pot condicionar les il·lusions d’una ciutat com Tarragona i el seu territori». Aquesta és la primera conclusió de Javier Villamayor, regidor responsable dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017, quan se li pregunta sobre la incidència que els atemptats gihadistes a França i l’actual context internacional poden tenir en la projecció de l’esdeveniment esportiu. Villamayor recorda que «els Jocs Mediterranis són un esdeveniment esportiu i cultural i, per tant, poden desenvolupar un paper clau per fraternitzar els països de l’arc mediterrani en un moment de màxima convulsió». Malgrat això, el responsable polític dels Jocs Mediterranis reconeix que segueix el tema de l’alerta terrorista a Europa amb «evident horror i preocupació. És obvi que cada vegada que es produeix un drama com el de la setmana passada a París la situació es complica més, especialment quan parlem d’un esdeveniment que ha d’aglutinar voluntats de països de fins a tres continents». En matèria de seguretat, Villamayor apunta que és «un tema delicat en el 
qual no és adient posar el focus informatiu». El desplegament dels dispositius de seguretat previstos per als dies previs dels Jocs Mediterranis així com els dies de competició ja s’estan perfilant en el si d’una Comissió d’experts integrada per efectius dels Mossos d’Esquadra de Catalunya, de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional i del CNI (Centre Nacional d’Intel·ligència).
Des de Notíciestgn ens hem posat en contacte amb altres representants polítics de la ciutat de Tarragona que, de moment, volen esperar al desenvolupament dels esdeveniments a Europa abans de posicionar-se sobre els efectes que l’amenaça gihadista pugui tenir en el projecte tarragoní. Només Pau Ricomà, d’ERC, ha apuntat que «sempre ens hem mostrat crítics amb els Jocs per aspectes com el finançament o el desenvolupament del Pla director. No obstant això, no utilitzarem un tema tan important com la seguretat com a element de confrontació. No s’ha de generar alarmisme, però s’ha de ser conscient que un esdeveniment d’aquesta magnitud necessita un Pla director de seguretat ben elaborat».
L’APUNT HISTÒRIC
L’Olimpíada Popular Barcelona 1936, l’esdeveniment que no es va celebrar
L’estiu de 2016 farà tot just 80 anys que la ciutat de Barcelona es va quedar sense poder celebrar l’Olimpíada Popular de 1936 per l’esclat de la Guerra Civil espanyola. L’Olimpíada de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936. Estava previst que el certamen comencés el 19 de juliol de 1936 i durés una setmana, fins al 26 de juliol.
Barcelona es va presentar com a candidata a organitzar els Jocs Olímpics de 1936. Després de l’èxit de l’Exposició Internacional de 1929, es considerava la ciutat ideal per organitzar uns Jocs. La situació política en 1931, data de la designació, era força convulsa a Espanya i el Comitè Olímpic Internacional (COI) es va decantar per Berlín com a ciutat designada per organitzar l’onzena cita olímpica de l’era moderna. Alemanya era en aquell moment un país democràtic i no va ser fins a 1933 que van arribar els nazis al poder i van establir el Tercer Reich. La preparació dels Jocs de Berlín s’orientava a fer una apologia del nazisme i dels seus valors racials i militars, cosa totalment en contra de l’esperit olímpic, tant en l’antiguitat clàssica com en l’era moderna. Es van produir protestes en l’àmbit mundial, sobretot per part d’organitzacions jueves i d’esquerres, però finalment el COI va mantenir la celebració dels Jocs a Berlín. Barcelona va decidir organitzar llavors una celebració alternativa, l’Olimpíada Popular, amb l’objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions.
En total hi havia previstes competicions en 16 esports com futbol, tennis, bàsquet, boxa, atletisme, lluita, pilota basca, i fins i tot escacs. Les despeses corrien per compte del govern francès (600.000 francs), govern espanyol (400.000 pessetes) i Generalitat de Catalunya (100.000 pessetes). França tenia un govern d’esquerres presidit per Léon Blum i es va bolcar per donar suport a l’Olimpíada Popular barcelonina.
20.000 visitants van arribar a Barcelona amb motiu de l’Olimpíada Popular, desbordant les previsions. El 18 de juliol, un dia abans de la inauguració oficial, es va fer un assaig general al nou Estadi de Montjuïc. A partir del 19 de juliol de 1936, però, la guerra va frustrar el projecte que el moviment de l’esport popular català havia concebut. El nou ordre revolucionari i les necessitats pròpies del conflicte bèl·lic van posar fi a Barcelona 1936, just unes hores abans d’iniciar-se.