Ara fa uns anys la Diputació de Tarragona va editar un opuscle anomenat ‘La mel a taula’ on explicava les propietats d’aquest aliment mil·lenari i la seva tradició a les comarques tarragonines. El treball fa un repàs a la vinculació entre paisatge i gastronomia en un territori tan singular com són les Terres de l’Ebre, i més concretament en dos municipis amb una llarguíssima tradició apicultora: Arnes, a la Terra Alta, i el Perelló, al Baix Ebre. L’opuscle fa un repàs a la història d’aquest producte essencial per a l’home i el seu lligam amb la província de Tarragona. També es fa una pinzellada a l’art de l’apicultura i es clou amb un seguit de receptes que tenen la mel entre els seus ingredients.
Les referències històriques sobre la mel indiquen que aquest ja era un producte sagrat de gran valor per als antics, ja que era l’únic edulcorant existent. A casa nostra les referències toponímiques parlen de la gran vinculació que tenia amb aquest producte: Riudabella (Vimbodí); l’ermita de l’Abellera (Prades) o la font de l’Abellar (Solivella, entre altres. Dos dels municipis tarragonins amb més tradició apicultora són Arnes, a la Terra Alta, i el Perelló, al Baix Ebre.
Es podria dir que l’apicultor és un ramader que treu profit de les abelles, tot i que són animals de granja atípics, ja que, a diferència de la resta d’animals que l’home ha utilitzat en benefici propi, mai han pogut ser domesticades. Les activitats que desenvolupa l’apicultor són variades i s’allarguen durant tot l’any, és un ofici complex i sacrificat però respectuós i beneficiós amb el medi ambient i garanteix la fecunditat dels nostres prats i boscos.
Com hem dit, la mel s’ha utilitzat com a producte en l’alimentació humana des de temps prehistòrics, al qual s’han atribuït propietats medicinals. És un producte molt energètic compost majoritàriament de sucres simples, que el nostre cos absorbeix ràpidament. Hi ha diferents varietats de mel, en funció dels diferents tipus de flors d’on recullen les abelles el nèctar: Mel monofloral (una sola espècie de flor), Mel mutifloral (més d’una espècie), Melassa (sàvia dolça dels arbres).
Tothom sap que la mel té moltes propietats però també és interessant saber que el pol·len és un potent netejador i a més és anticancerigen; que la gelea reial és un còctel de vitamines molt emprat en pediatria i en nutrició; el pròpolis és un antibiòtic natural, antivíric, antibacterià i antimicòtic. I què dir de la cera d’abella: molt emprada en cosmètica, ungüents, joieria, orfebreria i fusteria.
I fins i tot el verí és emprat en medicina per cures de reuma, artrosis i artritis, entre altres.