El Col·legi de Metges disposa d’una secció col·legial de metges cooperants que exerceix de punt de trobada de tots els metges de Tarragona interessats en temes de cooperació, nacional i internacional i de plataforma comuna per intercanviar informació sobre projectes en actiu. Actualment la secció fomenta el desenvolupament d’un projecte d’atenció sanitària a la zona de Huehuetenango a Guatemala, davant de la sol·licitud formal feta arribar a la secció per part del Comitè Óscar de Romero de Tarragona (vegeu pàgina 8). El doctor Xavier Manubens, responsable d’aquesta secció que es va crear el 2011, ens explica quines són les seves funcions i reptes de futur.
Les funcions de la Secció Col·legial de Metges Cooperants de Tarragona són diverses. D’una banda, representar els metges cooperants davant de les institucions, patronals i sindicats, en defensa de la tasca de la cooperació sobre el terreny, sense que això representi un detriment del seu estatus laboral. A més, també promou i col·labora en temes de formació acadèmica de la salut internacional, treballa per la reinserció laboral després d’una estada sobre el terreny i fa d’interlocutor, juntament amb el COMT, dels temes de cooperació i salut internacional amb els organismes oficials de la Generalitat.
D’altra banda, també ofereix la millor assegurança de repatriament i responsabilitat civil professional del metge i de crear un banc de dades i recursos humans a disposició de projectes o organitzacions que treballen en cooperació. «La nostra voluntat no és promocionar i/o finançar projectes de cooperació concrets, sinó facilitar contactes i actuar com a mitjancers per a poder assolir-los», assegura el doctor Manubens.
La secció es va crear el novembre de 2011 i, actualment, prop de la meitat dels metges inscrits a la secció fan tasques de cooperació fora del país. Les destinacions a les quals opten els metges tarragonins són molt variades, «principalment, Àfrica (Txad, Nigèria, Etiòpia, Angola i Moçambic), Àsia (Índia) i Sud-amèrica (Guatemala)», afirma el doctor Manubens.
No hi ha dubte que la cooperació ha variat substancialment en els darrers anys. Pel responsable de la secció col·legial, el més important és «la professionalització. No n’hi ha prou a voler ajudar, sinó que has de ser professional en les teves actuacions, intentar treballar de manera que el teu temps i les teves actuacions tinguin una conseqüència real. Això s’aconsegueix mitjançant una immersió real en la cultura i els hàbits de la zona on treballes. Per això necessites estar integrat en una infraestructura organitzada allà on vas, sigui muntada pel personal local o bé per l’organització de cooperació que els doni suport».
Organitzar una missió
Organitzar una missió de cooperació no és tant un treball sanitari sinó logístic. Els metges desenvolupen una tasca professional especialitzada i són una part petita d’un projecte de cooperació.
L’organització d’una missió de cooperació és més un treball dels tècnics logistes que avaluaran, d’una banda, les principals necessitats del projecte (les estrictament sanitàries seran avaluades per personal sanitari) i els recursos disponibles per fer-hi front. També avaluaran l’entorn social i cultural en el qual es desenvoluparà el projecte i la seva viabilitat dins d’aquest entorn, del treball que s’haurà de dur a terme.
Reptes de futur
«Estem en un moment en què una de les dificultats per fer cooperació és la manca de reconeixement del temps per a fer-ho, fora de si li dediques el teu temps de vacances», afirma el facultatiu.
«No hi ha una disponibilitat reglamentada de permisos per a aquestes tasques –aquest és un dels temes principals que estem treballant a les seccions de cooperants de tots els col·legis de metges de l’Estat–.»
Atesa la precarietat laboral actual, és difícil que els metges cooperants puguin adoptar situacions d’excedència o interrupció temporal de la feina aquí, ja que la continuïtat al tornar no és fàcil d’assegurar.
D’altra banda, també repercuteix en els companys de feina, perquè els períodes de permís dedicats a aquestes tasques difícilment es cobreixen. En conseqüència, això significa una càrrega de treball encara més forta per als companys que segueixen aquí. «És d’agrair, la major part de vegades, que s’assumeixi més càrrega de treball quan el company es desplaça a fer tasques de cooperació i aquesta mancança no es cobreix», assegura el responsable de la secció.
Altres reptes afecten aspectes professionals referents a la formació en malalties no comunes en el nou entorn i també a ser estrictes en els temes referents a la seguretat. «En totes aquestes línies estem treballant conjuntament amb les seccions de cooperació dels quatre col·legis de Metges de Catalunya, en una comissió mixta que inclou també el departament de Salut de la Generalitat i l’Agència Catalana de Cooperació», conclou el doctor Manubens.