A quina hora et lleves?
A un quart i mig de set (riu)… 6:20 aproximadament
Què faries per diners?
Fins ara res
Corrupció
És una plaga, el més negatiu que està passant
Banyera o dutxa?
Dutxa sempre
A quin cantó dorms, a l’esquerra o a la dreta?
A l’esquerra
Dorms vestit o despullat?
Amb pijama
ERC?
Esquerra Republicana de Catalunya. Un partit que intentem que estigui al servei de la gent
Boxers o slips?
Boxers
Has posat mai les banyes?
No, a ningú. Ni personalment ni políticament
Has fet mai un trio?
No
T’agradaria ser diputat?
No m’ho plantejo
Què faries si tinguessis un fill homosexual?
Estimar-lo
T’avergonyeix quelcom de Tarragona?
Res. Necessitem, però, més autoestima i no creure’ns els missatges que Tarragona és una ciutat rància.
La darrera multa?
No fa pas gaire
Monarquia?
Està desacreditada
La mida importa?
A mi no gaire.
Han intentat lligar amb tu per Internet?
No
Mossos d’Esquadra
No m’agraden determinades actuacions. Penso que des de la conselleria no fan el possible per dona una imatge de rigor i transparència
T’agrada fer l’amor al matí o abans d’anar a dormir?
No tinc preferència
Et depiles?
Ho vaig fer quan em van operar, i només una cama
_________________________________________________________________________________________________________________________
El PSC i el trist espectacle
Què li passa al PSC a Tarragona? La lluita per aconseguir una cadira és al·lucinant. Sóc conscient que alguns rebatran aquesta afirmació, però he de dir que és la sensació que s’està transmetent a l’exterior. És sa i aconsellable per a la democràcia, regeneració i debat intern que hi hagi elements diferenciadors de l’opinió majoritària. El dolent és oferir un espectacle i una guerra interna que no afavoreixen la credibilitat del partit de la rosa. Fa temps que els socialistes es troben en una terra de ningú –ideològicament parlant– i que la seva pregària al desert captiva l’interès de molta poca gent, llevat dels seus acòlits. Van perdre el rumb i estan tenint serioses dificultats per retrobar-se i donar respostes a les inquietuds de la ciutadania. No és normal que es parli més dels «balls» del primer secretari del partit que de les propostes. A Tarragona el panorama és desolador. De cara a l’exterior intenten mantenir les formes, però a l’interior assistim a un (trist) espectacle basat en traïdories, en ganivetades, ànsies de poder i protagonismes personals. Més que el partit de la rosa, el PSC s’ha convertit en una mena de cactus, on les punxades estan assegurades. Hi ha més de deu candidatures per encapçalar la llista al Congrés dels Diputats. Això deixa en evidència la fractura existent en el partit. Ballesteros també s’apunta per anar al Senat. Aquest fet em sorprèn i m’inquieta. Estarà l’alcalde de Tarragona preparant la seva retirada, deixant oberta la seva discreta successió al capdavant del govern municipal? La hipotètica marxa de Ballesteros de la primera línia de la política municipal em provoca dessabor perquè sóc conscient que, a banda de la guerra interna, tant al partit com al grup municipal, el PSC a Tarragona quedarà orfe de lideratge i corre el perill de convertir-se en un partit residual en una ciutat que necessita un trasbals (polític i social) urgent. La guerra al PSC de Tarragona està deixant clar, malauradament, que potser els interessos personals s’avantposen als interessos col·lectius.