El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha imputat Artur Mas, president de la Generalitat en funcions, la consellera Irene Rigau i l’exconsellera i exvicepresidenta Joana Ortega per l’organització de la consulta del 9 de novembre. La decisió arriba només dos dies després de la celebració de les eleccions al Parlament. Mas haurà de declarar el 15 d’octubre a les 10 del matí mentre que la consellera d’Ensenyament en funcions i l’exconsellera de Governació ho faran dos dies abans, a les 10 i a les 4 de la tarda respectivament. Els tres polítics s’afronten a un delicte per desobediència. Els advocats de Mas, Ortega i Rigau no tenen intenció de recórrer la decisió del TSJC. Els lletrats recorden que ja es van oposar a l’admissió de les querelles presentades per la fiscalia, Manos Limpias i altres entitats, recursos que van ser rebutjats A més, en conversa amb l’ACN també recorden que fa pocs dies ja van demanar que abans de citar qualsevol altre testimoni del cas, el tribunal prengués declaració als tres querellats. Es dóna la circumstància que la declaració d’Artur Mas com a imputat coincidirà amb el 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys per part del règim franquista, el 15 d’octubre de 1940 al castell de Montjuïc.
El Govern titlla la imputació pel 9-n de «judici polític»
En nom del Govern de la Generalitat, la vicepresidenta Neus Munté, ha declarat que «la imputació del president Artur Mas i de la consellera Irene Rigau i l’exvicepresidenta Joana Ortega és un judici polític» que delata «una anomalia democràtica», alhora que manifesta tot el seu suport a les persones imputades. Ha afirmat que hi ha hagut «pressió sobre la fiscalia de manera contínua» i que «no hi ha hagut cap mena de respecte pel procés electoral» per part de l’Estat. Munté ha assenyalat que el Govern ha constatat les nombroses incidències produïdes en el vot dels catalans a l’exterior i ha adoptat diverses decisions davant la insensibilitat de la Junta Electoral Central a l’hora de facilitar l’ampliació de terminis per poder fer efectiu el dret al sufragi. Presentarà un recurs al Tribunal Suprem tot comunicant totes les anomalies detectades. i un cop esgotades aquestes vies, estudiarà vies de defensa davant les instàncies internacionals.