La nostra gent
Qui no coneix un familiar, un amic, un company o algun veí que sigui més conegut pel renom que pel nom de pila?
Antigament, i sobretot en localitats petites, els seus residents eren més coneguts pel seu àlies o pel nom de la casa on habitaven.
En molts casos, els renoms ajuden a reconèixer una persona per les seves característiques físiques, arbre genealògic, professió i lloc d’origen.
També hi ha qui els utilitza per ridiculitzar o mofar-se’n. En una visita al barri més carismàtic de Tarragona, el Serrallo, on hi ha a prop de 1.200 persones censades, hem intentat descobrir els renoms més interessants i alhora més curiosos. De renoms n’hi ha per tots els gustos i colors, sobretot en una zona que ha viscut tota la seva vida, de la indústria pesquera. De ben segur que en llegir alguns d’aquests àlies, molts dels nostres lectors o els mateixos protagonistes se sentiran identificats: Cagandanes, Cagaduros, Samulero, Xaleco, Malandando, Cargol, el Tortosino, Grialler, el de Cal Serpeta, Serrandilla, Victoriano, la Calera, la Calongina,el Ventura, Pechinando, el Chaparro, el Trampat, el Guita, Pitu Mosquits, el Xato, el Rapitenc, el Calero, la Fureta, el Garrita, el Cambrilenc, el Canari, el Bon dia, el Sigaleta d’or, el Ximo, l’Orellut, l’Hospitalero, el Paisano, el Titella, el Rosona, el Bomba, el Pistol.
Aquests són només alguns dels «noms» emprats per identificar o delatar els residents del Serrallo o persones que han tingut una relació molt estreta amb aquest barri emblemàtic. La tradició dels àlies, malauradament, s’està perdent.
El Confessionari
Restes del dictador Franco a Tarragona
La Laboral és un recinte que manté viva la història. El nom del dictador Francisco Franco continua present en aquest complex educatiu de Tarragona. En els pilars de pedra que envolten el perímetre encara estan gravats, en perfecte estat, el nom del caudillo i de la «universidad Laboral». Aquest edifici es va inaugurar el 8 de novembre de 1956, sota el mandat dictatorial de Franco. El ministre de Treball d’aquella època, José Antonio Girón de Velasco, va pronunciar un discurs a la radio on va anunciar que la Laboral «es la primera universidad del noreste ibérico de España, frente al mar de la cultura».
Despulla’t
NEREA ARROYO – MISS SALOU 2015
REPUBLICA CHECA – Un record d’infància…
NEREA ARROYO – Anar a Disneyland París
RC – Un àpat prohibit…
NA – El conill
RC – Un pecat confessable …
NA – Fast food, sens dubte
RC – Et quedes amb cara de moniato quan…
NA – La gent opina sense saber
RC – Fas ‘top less’?
NA – Sincerament no n’he fet mai, però no ho descarto…
RC – La frase que guia la teva vida
NA – Voler és poder.
RC – Quin és el teu objectiu en el món de la moda?
NA – Anar pujant esgraons i triomfar en el món de la moda.
RC – Un animal de companyia…
NA – El gat.
RC – Un vici…
NA – La Nocilla (riu)
RC – Tres objectes imprescindibles en una maleta…
NA – El meu amulet, crema hidratant i mitjons.
RC – El número de la sort…
NA – El 7.
RC – En què et fixes d’una persona?
NA – A simple vista, molt, en el somriure.
RC – La part del teu cos que més t’agrada?
NA – Les cames.
RC – Què et fa fàstig?
NA – La falta d’higiene.
RC – La societat és molt masclista?
NA – Malgrat que hem avançat una mica amb el pas dels anys opino que sí, que hi ha massa masclisme, per desgràcia.
RC – És de boig fer …
NA – Allò que no et fa feliç.
RC – Què vol dir tenir els peus a terra?
NA – Saber qui ets, d’on véns i on vas.
RC – Les models són tontes?
NA – És un tòpic que ha de canviar ja! No deixem de ser persones, per tant hi ha de tot com a totes les professions…
RC – Si fossis presidenta del govern quina seria la teva primera mesura?
NA – Se n’han de prendre tantes que no sabria per on començar… Però suposo que en l’atur.
Mare meva…com està el pati
La sacsejada que van patir alguns polítics durant les passades eleccions municipals va provocar molts nervis. Hi ha polítics que quan van veure que la seva cadira perillava no van tenir cap inconvenient a trucar i pressionar els seus superiors perquè els solucionessin la vida i, de passada, la seva economia particular.
TÉ… LA FOTO
LES RESTES DE CIU… AL LAVABO
La seu d’Unió Democràtica (UDC) a Tarragona sembla estar en (re)construcció…«perdonin les molèsties, treballem per vostès». La ruptura per implosió de la coalició ja va deixar anecdotari al local de Convergència Democràtica, i els seus antics socis tampoc podien ser menys. Entre altres coses, perquè encara es poden trobar rastres del que va ser un matrimoni feliç. Concretament als lavabos que, segons sembla, és el millor lloc per amagar de mirades furtives els caramels amb l’embolcall de les sigles CiU que encara ningú havia repartit, ni es repartiran. Un minut de silenci en record del difunt.
Alhora també resulta curiós que als promotors de la tercera via els falti una tercera bandera. Perquè si no defensen la independència, no estaria malament que a la catalana i a l’europea en sumessin una d’espanyola, per reforçar el missatge de no trencar amb l’Estat. Encara que fos la republicana…
