Informe notíciestgn

Respostes a alguns dels interrogants que es plantegen entre la ciutadania davant la repercussió dels resultats del 27-S

Per . Actualitzat el

Com es farà front a les pensions i a les prestacions de l’atur? Qui recaptarà els impostos de la ciutadania? Els sous seran més alts o més baixos? Estarem fora de la Unió Europea? Aquests són alguns dels interrogants que es fa la ciutadania a les portes de les eleccions més decisives per al futur de Catalunya. Qüestions a les quals, sense cap mena de dubte, cal aportar llum per tal que l’electorat exerceixi el seu dret a vot amb tots els elements de judici al seu abast.

A notíciestgn, mitjà que ha seguit exhaustivament tot el procés sobiranista des dels seus inicis ara fa cinc anys (quan es van trencar les negociacions pel pacte fiscal), fem una recopilació d’aquelles respostes aportades durant aquest temps per institucions, economistes i representants de col·lectius del país davant les inquietuds que genera el difícil camí cap a la independència.

Amb números a la mà, la viabilitat econòmica de Catalunya com a nou estat està plenament garantida, ja que estem parlant d’un territori que exerceix de motor econòmic de l’Estat espanyol i del sud de la Mediterrània des de fa dècades. Els grans reptes per a la creació d’un estat pròsper cal trobar-los en les relacions internacionals, en la generació de mecanismes legals per operar amb els mercats estrangers i el sistema financer i en l’assoliment d’una relació fluida amb Espanya.

Quedaríem fora de la UE?

En principi sí, però Catalunya podria iniciar immediatament els tràmits per incorporar-se a la Unió Europea com a estat de ple dret si rep el suport de la comunitat internacional. Catalunya, amb una població de 7,5 milions d’habitants i sent un dels motors econòmics més importants del sud d’Europa, compliria com a Estat, fins i tot més que altres països actuals de la zona euro, els requisits per pertànyer a la UE. L’euro es mantindria.

Pagaríem menys impostos?

Els ciutadans de Catalunya són els que paguen els impostos més alts d’Espanya i fins i tot en alguns casos ho fan dues vegades per la duplicitat d’administracions. La sortida de l’Estat espanyol implicaria que el ciutadà pagués únicament a l’Agència Tributària Catalana, que seria l’encarregada de recaptar-los, distribuir-los i adaptar-los cada any a la realitat econòmica i social de l’Estat català, sense passar com ara pel cribratge de Madrid.

Hi hauria boicot espanyol?

Catalunya ja té experiències de boicot espanyol als seus productes fins i tot formant part de l’Estat de les autonomies (com ara el boicot al cava d’ara fa uns anys). Actualment Catalunya representa el 26% de les exportacions que fa tot l’Estat espanyol i ven més a l’estranger que no pas a Espanya. Experiències internacionals de boicot després d’una segregació demostren que aquest dura només uns anys, ja que al final manen les lleis de mercat.

Catalunya podria pagar les pensions i les prestacions de l’atur?

Estudis realitzats per catedràtics d’economia concluen que Catalunya podria pagar perfectament les pensions i les prestacions de l’atur amb un sistema de seguretat social propi. En uns anys podria crear un fons de reserva propi o fins i tot apujar les pensions uns 2.000 euros l’any per habitant.

Catalunya podria generar nous llocs de treball?

Un informe de l’economista Josep M. Vázquez indica que amb una eventual independència es crearien 475.000 llocs de treball –la pràctica totalitat dels quals, en l’empresa privada– i reduir d’aquesta manera la taxa d’atur catalana fins al 6,6% (ara supera el 19%). L’estudi diu que caldria contractar 42.750 nous empleats públics per al nou Estat.

Hi hauria més Barça-Madrid?

La Lliga de Futbol Professional (LFP), com a entitat privada que organitza un dels espectacles futbolístics més importants i seguits del món, difícilment renunciaria a la participació del FC Barcelona en la seva competició. El paper del Barça a la Lliga espanyola, així com el d’altres equips que competeixen en l’àmbit professional, seria similar al que té l’equip del principat de Mònaco, que sempre ha jugat a la competició domèstica de França.

Es trencarien les relacions amb Espanya?

Un cop assolit l’estatus de membre de la UE, les relacions comercials i institucionals amb Espanya serien les mateixes que amb qualsevol altra nació europea. La història compartida d’ambdós estats i els forts vincles familiars i territorials existents farien que pràcticament no hi hagués diferència. En l’actualitat el 60% de les exportacions que fa Espanya són a través de Catalunya. La relació, doncs, és obligada.

Els nascuts a altres punts de l’Estat tindrien doble nacionalitat?

Catalunya ha estat terra d’acollida per a milions de persones estretament vinculades o nascudes a altres zones de l’Estat espanyol i del món sense que això hagi representat cap problema, ans al contrari. Abordar el tractament formal de la nova nacionalitat catalana no és rellevant.

Tindríem més inversions?

Catalunya envia cap a l’Estat uns 16.000 milions d’euros anuals en impostos recaptats al territori, diners que majoritàriament no retornen ni en inversions ni en recursos per a l’execució de competències autonòmiques. La recaptació directa d’aquests recursos a Catalunya permetria destinar els diners no només a infraestructures, sinó a aquelles polítiques i actuacions que decidís el Parlament de Catalunya i el govern català.

Seríem més rics que ara?

Catalunya, amb una renda per càpita d’uns 30.000 euros anuals, se situaria com a setè estat més ric de la Unió Europea i al mateix nivell d’Alemanya, Suècia i Dinamarca. Espanya, amb una mitjana de 25.000 euros anuals per càpita, ocupa el lloc 14è del rànquing de riquesa i només està per sobre de Polònia, Grècia, Portugal i Malta, entre d’altres. El poder adquisitiu dels residents a Catalunya estaria per sobre de la mitjana de la UE dels 27.

Des dels sectors contraris a la independència s’alerta dels perills de quedar fora de la UE i del sistema financer internacional
Des del sector sobiranista es defensa que amb un estat propi la ciutadania catalana experiemtaria grans millores econòmiques i socials

 

Comparativa econòmica Catalunya

 

L’Estat espanyol recapta uns 2.000 MEUR anuals en impostos a Tarragona

Hi ha diversos paràmetres que indiquen que l’Estat català tindria viabilitat econòmica, tot al contrari del que està passant en l’actualitat amb el sistema de repartiment de riquesa de les comunitats autònomes. Però el principal argument d’aquelles formacions polítiques que aposten per avançar cap a l’autodeterminació és l’històric dèficit fiscal que pateix Catalunya envers l’administració central de l’Estat. Segons els balanços de tancament d’exercici dels darrers 25 anys, els ciutadans de Catalunya, amb els seus impostos, han aportat uns 300.000 milions d’euros al règim comú de l’Estat, diners que no han retornat.

Aquest dèficit fiscal del 8% del PIB comporta la marxa de Catalunya més de 16.000 milions d’euros cada any de mitjana. Com a exemple, segons la liquidació fiscal de l’any 2009, Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma que més ingressos per càpita va aportar al règim comú de finançament de l’Estat. Per contra, va ser la vuitena en el rànquing de percepció de recursos per càpita per prestar les competències autonòmiques i, si es té en consideració el cost de la vida, Catalunya es va situar en la 13a posició (perdent deu llocs amb relació a la seva classificació en la llista de la solidaritat amb el conjunt de l’Estat). El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya se situa entorn el 8% del seu PIB (Producte Interior Brut), percentatge que representa uns 16.000 milions d’euros recaptats per l’Estat en impostos a Catalunya. El dèficit estructural de Catalunya amb Espanya durant els darrers 25 anys oscil·la a l’entorn del 8 i el 8,95% del PIB. Segons aquests càlculs, cada català i catalana paga en impostos a l’administració central una mitjana de 2.256 euros cada any. En clau tarragonina, la ciutadania de la província aporta, doncs, cada exercici a les arques estatals uns 2.000 milions d’euros. Aquests impostos, recaptats per un Estat català propi, tindrien per contra una reversió més directe en el territori que els genera.

30.000€ per minut

Una dada que pot ajudar a entendre la magnitud del desajust fiscal entre Catalunya i Espanya és, per exemple, que una família estàndard catalana (integrada per quatre persones) aporta un total de 9.024 euros anuals en impostos a l’administració estatal. Això significa que cada minut uns 30.000 euros volen literalment cap als organismes centrals de recaptació a Madrid.

Les enquestes veuen una majoria sobiranista

Totes les enquestes aparegudes en els mitjans de comunicació de Catalunya i de l’Estat espanyol, fins ara, preveuen una victòria folgada de la candidatura de Junts pel Sí (entre 60 i 70 diputats) que, juntament amb la presentació que obtingui la CUP (fins a 10 diputats), consolidaria una majoria independentista al nou Parlament de Catalunya. Les forquilles d’intenció de vot, però, no s’atreveixen a dibuixar una majoria absoluta per a Junts pel Sí, que necessitaria una representació de 68 escons per poder complir el seu programa cap a la independència sense necessitar el suport de la CUP. A les portes de l’inici de la campanya els analistes estimen que hi ha encara un gran bloc electoral d’indecisos i d’abstencionistes en uns comicis que són un plebiscit.