Descobreixen les restes d’un poblat ibèric d’uns 5.000 metres quadrats al jaciment de la Cella

Per . Actualitzat el

L’Ajuntament de Salou ha iniciat una nova campanya arqueològica al poblat ibèric de la Cella a càrrec del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) del Departament d’història i història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili. Aquests treballs, de caràcter anual, han servit per posar al descobert un poblat ibèric «molt important, el més destacat del Tarragonès», que data del 400 aC i que va ser ocupat fins al 250 aC, aproximadament, al segle II quan s’abandona pacíficament.

Segons han explicat des de l’equip d’excavacions arqueològiques, per aquest motiu es troba en un molt bon estat de conservació de les estructures i amb una arquitectura també molt singular, com ha assegurat el director del GRESEPIA, Jordi Diloli, ja que hi ha cases de grans dimensions. Les cases ibèriques –segons ha explicat Diloli– acostumen a ser d’uns 35 m2 però, en aquest cas, hi ha cases de més de 100 m2, el que fa pensar que “eren de gent molt rica i això pot ser precisament per una ubicació privilegiada del jaciment, al costat del mar i amb vistes a Tarragona i a la Mediterrània».

Els treballs estan continuant passada la tanca actual que delimita el jaciment i que traspassa en direcció a la costa i cap a terrenys de l’Autoritat Portuària de Tarragona.
En la darrera campanya d’excavació del 2013 ja es van consolidar uns murs de més d’1,70 metres que deixen entreveure una estructura molt ordenada de poblat; amb diverses estances i habitatges de grans dimensions que van a parar a una suposada plaça o carrer, encara per descobrir.
Segons Diloli- “es tracta del jaciment més important del Tarragonès i un element patrimonial de primer ordre a la Costa Daurada amb uns 5000 metres quadrats representant l’urbanisme preromà. A la visita a la cella també hi ha estat presents la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Salou, Mª José Rodríguez, els dos codirectors d’excavacions, Jordi Vilà i Ramon Ferrer, i l’arquitecte municipal Josep M. Ferran.