Javier Villamayor, tinent d’alcalde responsable dels Jocs Mediterraris Tarragona 2017, està segur que la ciutat celebrarà el certamen i que, a més a més, ho farà amb èxit tant des del punt de vista organitzatiu com pel que fa al llegat que l’esdeviment deixarà per a la societat tarragonina. El polític defensa la gestió feta fins ara pel comitè organitzador i assegura que, malgrat les dificultats que comporta tirar endavant una trobada internacional com aquesta, es tracta d’una oportunitat única a la qual la ciutat no pot ni ha de renunciar.
L’aportació econòmica de l’Estat és imprescindible perquè es facin els Jocs?
El gruix de les inversions en equipaments està garantit amb les aportacions de la Generalitat, les diputacions de Tarragona i Barcelona i la URV, així com amb la inversió dels agents privats i patrocinadors. De tota manera l’aportació de l’Estat és necessària. No tindria cap sentit que el govern d’Espanya no col·laborés en un certamen internacional organitzat per la nostra ciutat. Malgrat la inquietud que hi ha hagut aquest estiu per la manca d’una partida per als Jocs en els pressupostos de l’Estat, estic convençut que en breu la situació es reconduirà i al final l’Estat farà una aportació adient a la importància del repte que Tarragona es planteja. En els pròxims dies establirem una taula de treball de marcat diàleg polític que, sense cap mena de dubte, posarà fi a les inquietuds que s’han originat aquest estiu per la manca de concreció del Consejo Superior de Deportes.
Tarragona pot renunciar als Jocs?
Rotundament, no. Tarragona es juga el seu prestigi internacional i estem en la línia de convertir els Jocs Mediterranis 2017 en un exemple tant pel que fa a organització com pel que fa a la gestió del llegat que l’esdeveniment deixarà a la ciutat. Treballem per uns Jocs responsables, no sobredimensionats i que donaran projecció a la ciutat, al territori, a Catalunya i a Espanya. Les diferents ciutats de l’Estat sempre han destacat per ser grans organitzadores d’esdeveniments esportius, com ara Barcelona 1992 i els Jocs Mediterranis d’Almeria, i Tarragona no es pot permetre ser la primera ciutat que queda malament. I molt menys quan ho tenim tot perfectament encarrilat i enfocat cap a l’excel·lència.
Estem on hem d’estar dos anys abans dels Jocs?
Gairebé totes les grans obres estan en procés de licitació i es faran a temps. Ara cal centrar-se molt en el tema de la gestió de l’esdeviment, en el post i intensificar la recerca de nous contractes amb patrocinadors que donin als Jocs els recursos econòmics que necessiten per dimensionar-los al nivell que ens hem plantejat.