Comparteixo al 100% la reflexió que Oriol Junqueras, president d’ERC, feia en una entrevista emesa per TV3 dilluns a la nit. Deia el republicà que, més enllà del resultat que es produeixi en les eleccions al Parlament de Catalunya, aquí la força política que realment mana i decideix sobre els temes cabdals que afecten el dia a dia dels catalans i de les catalanes és el PP, que governa al Congrés de Diputats amb majoria absoluta des de fa ja uns quants anys. El partit de Mariano Rajoy, amb l’autoritat que li atorguen els seus 185 congressistes, fa i desfà sobre les polítiques estratègiques transversals a tot el territori espanyol (autonomies incloses), ja sigui en matèria d’ensenyament, de seguretat, de polítiques fiscals i econòmiques, d’inversions…. Des de la Moncloa es fixen les prioritats d’Espanya i les autonomies, com ara Catalunya, tenen un marge de maniobra mínim davant la força i la cobertura legal que la Constitució espanyola atorga a les estructures de l’Estat i les seves actuacions.
Amb aquest escenari s’entén que moltes de les lleis impulsades pel Parlament de Catalunya, òrgan de representació i govern escollit democràticament per la ciutadania resident a Catalunya, acabin al calaix del Tribunal Constitucional, d’on no acostumen a sortir vives.
De manera directa o indirecta, doncs, al final totes les decisions relatives als designis de Catalunya acaben passant pel sedàs de la maquinària estatal. És a dir, per les mans del PP, una formació que a Catalunya és només la quarta força, amb menys del 13% dels vots totals emesos per la ciutadania catalana en les darreres eleccions autonòmiques.
Junqueras no va fer aquesta reflexió gratuïtament en la seva aparició a la Televisió de Catalunya. El líder republicà és conscient que només un resultat contundent de la candidatura unitària de Junts pel sí pot donar ales al procés sobiranista iniciat ara fa uns anys, precisament, perquè el Tribunal Constitucional va castrar sense miraments l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya.