No ho veig clar

Per . Actualitzat el

Quan només falten dos mesos per a les eleccions autonòmiques, amb intencions plebiscitàries, he de confessar que estic fet un embolic. Em costa d’entendre qui és qui en la configuració de la complexa i desencertada llista unitària. Crec que peca per arribar tard. El suflé independentista sembla que no passa pel seu millor moment. Les coses es podrien fer d’una altra manera, potser més entenedora, més clara, menys embolcallada. L’estratègia peca per massa complexa. A vegades, alguns tenim la sensació que el procés ens ha superat i que, ara mateix, el vaixell que ens hauria de portar a Ítaca, està a la deriva. He de confessar que la llista unitària no em fa gens de gràcia. Hi ha detalls que em grinyolen. Tinc dubtes sobre l’estratègia seguida i, sobretot, pels fruits que donarà. Per més que m’esforci no entenc que Artur Mas, persona per qui nodreixo estima, no vulgui encapçalar una llista, tenint clar que vol continuar sent el president del país. Alguns podrien pensar que es tracta d’un frau de llei. De fet, no puc aplaudir que una llista política estigui farcida de professionals allunyats de la política. Em resulta difícil veure el cantant Lluís Llach o l’economista Germà Bel encapçalant la llista unitària per les seves corresponents circumscripcions electorals. De la mateixa manera que no veig el president Mas, Oriol Junqueras o Alicia Sánchez Camacho com a concursants en un festival musical, l’inrevés també em resulta laboriós. Els polítics s’han de dedicar a la política i els metges a cuidar dels malalts. Els experiments poden acabar passant una factura massa elevada i poden tenir conseqüències irreversibles. Els que volem una solució per al conflicte entre Espanya i Catalunya no podem deixar de creure en un procés que, ara per ara, s’està embolicant i de mala manera. Desconec si els que encapçalen les llistes són conscients del significat d’aquestes eleccions i si estan preparats per a les represàlies de la maquinària de l’estat espanyol. Espero i desitjo que el sentit comú imperi i que en les pròximes setmanes tot s’esclareixi una mica més, perquè, de moment, personalment no ho veig gens clar. I el temps… s’esgota, perillosament.