La campanya d’excavació que fins fa pocs dies s’ha desenvolupat al Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) ha posat al descobert més de 5.000 noves restes arqueològiques, la majoria eines de sílex i restes de fauna corresponent a diferents espècies, entre les quals destaquen les de gran bòvid, cérvol, cabra i porc senglar. A més, s’han descobert noves evidències d’art moble, penjolls fets amb petxines i diferents plaques de pedra recobertes de pigment vermell. Cal destacar també la presència de diversos fogars que posen de manifest que fa uns 14.000 anys el Molí del Salt era un campament de societats caçadores i recol·lectores nòmades.
La indústria lítica està realitzada en sílex i mostra un estat de conservació molt bo. «S’ha recuperat un ampli ventall d’eines que els caçadors paleolítics feien servir en les seves activitats quotidianes per treballar les pells, esquarterar i processar els animals, fabricar indústria òssia, etc. També hem trobat moltes puntes dels projectils que utilitzaven per a la cacera», ha puntualitzat Manuel Vaquero, director de l’excavació del Molí del Salt i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona).
Les peces d’art moble d’enguany se sumen a les 14 trobades en campanyes anteriors i que fan del Molí del Salt el conjunt paleolític més important de Catalunya actualment. De les peces d’art recuperades anteriorment destaquen sobretot els gravats d’animals (cérvols, cavalls, bòvids) realitzats amb el característic estil paleolític. «Els motius representats a les peces trobades aquest any encara es desconeixen, ja que s’ha de portar a terme un meticulós procés de neteja abans de fer l’estudi de les representacions», indica el mateix investigador.
Manuel Vaquero també ha manifestat que la campanya d’enguany, la setzena des de la primera que va tenir lloc el 1999, «ha significat un punt d’inflexió en el desenvolupament dels treballs en aquest jaciment, ja que hem finalitzat l’excavació de la part superior de la seqüència estratigràfica (el conjunt A), datat entre els 13.000 i els 14.000 anys abans del present, i en el qual s’havien concentrat els esforços des de l’any 2001». En conseqüència, el 2016 s’iniciarà l’excavació en extensió del conjunt B, d’una cronologia que se situa al voltant dels 15.000 anys abans del present, assegura.
Les excavacions arqueològiques al jaciment del Molí del Salt s’emmarquen dins del projecte de recerca Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, desenvolupat per l’IPHES. En aquesta ocasió hi ha pres part un equip format per 10 persones, la majoria estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV, i alguns de la Universitat de Barcelona (UB).