L’article d’avui va dirigit a aquelles persones que senten que mouen els pedals del món i que, si paren, la terra deixarà de girar. «Ho he de fer tot jo, si no ho faig jo, no ho fa ningú, no sé què farien sense mi». Et sona? Si has dit alguna d’aquestes frases, sabràs de què parlo. Com també sabràs l’estrès que provoca. Aquest estrès no és gaire bo, genera mal rotllo i no ajuda a tenir sort, així que avui et proposo un petit truc per fer-li front. Resulta que aquest sentiment de ser el ciclista del món es basa en quatre idees:
Sóc l’única persona que sap fer-ho: posar la rentadora, organitzar un viatge, fer un Power Point… Penses que ets l’única persona del teu entorn capaç de fer-ho. Aquesta idea pot ser perillosa, ja que et fa sentir especial, imprescindible, i et pot donar un sentiment de superioritat que no genera molt bon rotllo en la resta de la gent. A més a més, no és un pensament gaire pràctic, ja que t’obliga a assumir tota la responsabilitat. Però el més important és que segurament no és cert. Segur que cap altra persona del teu entorn ho pot fer? Ja no dic igual de bé, simplement fer-ho. Potser pel teu afany de fer les coses no has preguntat si hi ha algú més que en sàpiga. I aniré més enllà, vols dir que hi ha una cosa tan difícil que no puguis ensenyar a una altra persona? Perquè suposo que tu no vas néixer sabent-ho, no? No només li hauràs d’ensenyar sinó que també hauràs de deixar que practiqui. Sí, que practiqui. I si ho fa malament? Tu només pensa que als hospitals tenen metges de pràctiques i es fan un fart de salvar vides.
Sóc l’única persona que es preocupa de fer-ho: aquesta idea t’ajuda a justificar que ho facis tot tu, que en el fons és el que vols. Has preguntat si algú més vol participar? Potser hi ha algú a qui li agradaria fer-ho però com ja ha vist que ho estàs fent tu, no s’hi fica.
Sóc l’única persona que ho fa: exacte, la majoria de tasques només cal que les faci una persona, així que mentre les facis tu, ningú més les farà. Si es tracta d’una cosa que no t’agrada, com ara posar la rentadora, ja pots parlar amb els altres perquè es posin les piles.
Si no ho faig jo, no ho fa ningú: de vegades per molt que parlis amb els altres, no aconsegueixes que t’ajudin i llavors et surt aquest pensament. Però jo et pregunto, què passaria realment si ho deixessis de fer? Doncs aquí dependrà de si la tasca en qüestió és important per a tu o important per als altres. Si posem per cas que es tracta d’anar a comprar la teva medecina, evidentment ningú l’anirà a comprar per tu. Però si es tracta d’una cosa important per als altres, no et preocupis que algú la farà. I si no pensa en aquells pisos d’estudiants que no han cuinat en la seva vida: no està la mama, però segur que mengen cada dia.
aPer acabar, un últim truc, quan t’assaltin aquestes quatre idees fes-te una pregunta: què passaria si tingués un accident de cotxe? Doncs segurament algú faria la teva feina mentre ets a l’hospital i el món seguiria rodant, així que deixa els pedals!