Quan algú t’explica un problema el primer que fas és donar-li un munt de consells per solucionar-lo. Tu penses: «el meu amic es troba malament i si soluciono el problema, ja no es trobarà malament». Aquest pensament és molt lògic però es basa en dos principis que no sempre es compleixen: 1, l’única manera que el meu amic se senti millor és solucionant el problema; 2, tu coneixes aquesta solució. Així que abans de posar la pota et recomano que llegeixis aquests altres principis de conducció que us poden ajudar:
Principi de la relativitat: la velocitat del cotxe del teu amic és relativa. Si el teu amic va a 180 km/h i tu a 60 km/h, no et sentirà quan passi pel costat per molt que cridis. Si vols que t’escolti tu també t’hauràs de posar a 180. De la mateixa manera, si el problema és molt important per a ell, només el podràs ajudar si demostres que a tu t’importa tant com a ell. Un petit truc: la importància no està en el problema en si, sinó en la manera com afecta el teu amic.
Principi del taxi: per parlar amb un taxista, puja a un taxi. Si vols ajudar el teu amic, no n’hi ha prou a cridar des del teu cotxe, cal que entris al seu. I per això hauràs d’acceptar que és el seu cotxe i que el condueix ell. Així que, quan pugis, deixa que segueixi la seva ruta i que t’expliqui per on vol anar, al cap i a la fi, és ell qui va amb pressa.
Principi de la frenada: si el seu cotxe va a 180 i tu actives el fre de mà, us matareu. Amb les emocions passa el mateix. Quan una persona t’explica un problema acostuma a tenir una emoció molt intensa i ho veu tot negre. Com que veus que el teu amic va directe al penya-segat, intentes posar el fre de mà a base d’optimisme i bon rotllo que fa que acabeu discutint i fent tombs de campana.
Principi de velocitat punta: el cotxe del teu amic és un Ford Fiesta del 89 que només agafa els 180 en baixada i amb un tornado bufant per darrere. No et preocupis, quan amaini el tornado el cotxe tornarà als 90 km/h. Les emocions intenses són curtes. Prova d’escoltar una mica i veuràs com el vent deixa de bufar i el cotxe redueix la velocitat.
Principi del copilot: només es poden cantar les corbes des del seient del copilot. Després de posar-te a la seva velocitat, pujar al seu cotxe i deixar que baixi marxes, el teu amic ja condueix més tranquil. Com que l’has acompanyat en tot aquest procés, el teu amic confiarà en tu i potser arriba el punt en què et demana que seguis al seient del copilot. En aquest moment i no abans és quan pots compartir la teva opinió i proposar-li una ruta, però no oblidis que tu només pots ser copilot, és la seva vida i ha de ser ell qui la condueixi.