La qualitat de l’aire: realitat, mesura, informació i percepció

Per . Actualitzat el

Des d’un punt de vista general, a la majoria de ciutats la qualitat de l’aire ha millorat en les últimes dècades. Podem afirmar que la contaminació visible i perceptible a l’aire -fum, pols o smog-  ja no hi és present d’una manera permanent. En tot cas, es viuen situacions esporàdiques a causa d’incidents de tipus industrial, situacions meteorològiques específiques o d’altres. Tot plegat ha estat un èxit d’iniciatives ciutadanes i de polítiques mediambientals.

Tot i això, la qualitat de l’aire actual encara afecta la salut de les persones i el medi ambient en general. A moltes ciutats d’Europa, la qualitat de l’aire és una prioritat, per la qual cosa es controla de manera constant. També ho fem a Catalunya. Però en les últimes dècades a la majoria de les ciutats, la contaminació atmosfèrica d’origen industrial ha evolucionat cap a la contaminació de l’aire relacionada amb el trànsit de vehicles amb motor d’explosió.

Si pensem que més del 75% de la població europea viu en ciutats, la preocupació per la salut dels ciutadans en relació amb la contaminació i la qualitat de l’aire ha de ser prioritària. És per tot plegat que a l’hora d’avaluar la qualitat de l’aire, les diferents administracions responsables elaboren índexs de qualitat de l’aire com el Common Air Quality Index (CAQI) desenvolupat dins del projecte CITEAIR de la UE o com l’Índex Català de la Qualitat de l’Aire (ICQA), que és l’indicador que fa servir la Generalitat de Catalunya per informar del nivell d’immissió de contaminants que es mesura mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).

Aquests índexs tenen per objectiu poder informar de l’estat de l’aire a la població de manera entenedora i global. Arribats aquí ens podem preguntar: de què ens informen realment? Quins són els paràmetres de qualitat? Aquests índexs de qualitat reflecteixen tots els contaminants? La resposta és que els índexs segueixen la lògica de la contaminació provocada pel trànsit i, en general, per la combustió de combustibles fòssils, sigui d’origen industrial o domèstic, és a dir, nivells d’immissió de monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2), ozó (O3) i partícules en suspensió (PM10).

A Tarragona, segons l’Idescat, el valor mitjà anual de ICQA és el millor de Catalunya amb valors els últims 5 anys al voltant de 70 punts,  –en una escala que va de 100 a -400–. És d’esperar un valor com aquest? La resposta és que sí per dos motius principalment: la situació d’algunes estacions de la XVPCA, que no estan a prop d’una concentració de trànsit, com per exemple la caseta de la Laboral i, per altra banda, les condicions meteorològiques, concretament l’acció del mestral i en tot cas del règim de brises marines.

Però ens queda un dubte raonable. Tenim informació d’altres tipus de contaminants lligats a l’activitat industrial o portuària? Tot just fa un any es va presentar l’estudi impulsat per la plataforma Cel net juntament amb els ajuntaments del Morell, Perafort-Puigdelfí, Constantí i Vilallonga sota el títol Avaluació real de la qualitat de l’aire mitjançant tècniques de control social, químic i modelització numèrica, realitzat pel Laboratori del centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya. Les conclusions són determinants amb la presència elevada de contaminants com 1,3 butadiè i benzè en un percentatge significatiu dels controls realitzats.

Davant d’aquesta realitat es fa imprescindible sortir de dubtes, exercir els controls i les mesures pertinents. Per tant, el grup municipal ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona impulsa la realització d’un estudi sobre la qualitat real de l’aire, així com la creació urgent de la Taula Territorial sobre la qualitat de l’aire i l’impacte de les emissions atmosfèriques al Camp de Tarragona.