Arriba l’hora de la veritat per a les formacions polítiques que aspiren a governar els principals municipis del territori durant els pròxims quatre anys. Aquest diumenge més de mig milió de ciutadans i ciutadanes de la demarcació tenen una cita amb les urnes per exercir el seu dret a vot per escollir l’alcalde/essa del seu municipi. Per primera vegada des de la instauració de la democràcia els grans partits polítics de Catalunya, CiU, PSC, PP, ICV i ERC veuen perillar les seves hegemonies davant la proliferació de forces més joves que, segons apunten els darrers sondejos publicats, podrien irrompre dins dels hemicicles de la majoria d’ajuntaments de casa nostra (CUP, Ciutadans, Ara, Guanyem…). Davant d’aquest escenari, més enllà de veure quina és la formació més votada a cada vila i/o ciutat, caldrà estar molt atents al nombre de representants que assoleixi cada formació, ja que seran determinants per a l’elecció definitiva de l’alcalde/essa i el seu equip de govern per als pròxims quatre anys. Els dies posteriors a les eleccions, sense cap mena de dubte, la notícia estarà al voltant dels pactes que es puguin produir.
Aconseguirà Josep Poblet, històric alcalde de Vila-seca, mantenir la seva majoria absoluta? Aconseguirà Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, prou suport per continuar governant sense cap altra força? Amb qui pactarà si ho necessita? Podrà el nou candidat de CiU a Tarragona, Albert Abelló, assolir uns resultats decisius en la configuració del nou govern municipal? Hi haurà algun candidat/a al territori que aconsegueixi guanyar les eleccions per majoria absoluta? Recuperarà ERC la presència perduda a la capital tarragonina? Notarà el PP el desgast de governar a l’Estat? I Ciutadans, complirà les expectatives?
Són moltes les preguntes que es poden fer ara mateix i que tindran resposta en només uns dies. El pròxim diumenge 24 de maig a la nit alguns d’aquests interrogants quedaran resolts, però no aquells que tinguin a veure amb la configuració de nous governs municipals provocats per pactes i acords entre formacions. Bé podria passar que la formació més votada a un municipi acabés a l’oposició si les forces perdedores s’agrupen. De fet, Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, gairebé va perdre l’alcaldia ara fa quatre anys quan CiU i PP, que sumaven plegats 14 regidors, van estar a punt de tancar un acord per desbancar el PSC del govern.
Aquest escenari, a l’espera de veure quins resultats es produeixen aquest diumenge, podria repetir-se a la capital tarragonina, i no necessàriament amb els mateixos protagonistes. El consistori, que ara només té la representació de quatre formacions (PSC, CiU, PP i ICV), podria perfectament arribar a tenir-ne set (les anteriors més ERC, Ciutadans i CUP o Ara Tarragona), fet que impediria que cap formació disposés de la majoria necessària per governar en solitari amb estabilitat. Davant d’aquesta previsió, cada vegada més possible per l’atomització del vot i per la pèrdua generalitzada de suports dels grans partits en favor de les formacions alternatives, els candidats i candidates lluitaran fins al final per cada vot, ja que aquests poden ser decisius i marcar la diferència.
Aquesta situació, molt probable a la capital tarragonina, es podria estendre a altres ciutats importants del territori, com Torredembarra, Salou i Calafell, on la ciutadania ja està plenament habituada a governs derivats d’acords a dues bandes. Aquestes eleccions del 24 de maig, sense cap mena de dubte, posaran sobre la taula molts governs tripartits. Caldrà veure-ho.