Ja s’ha donat el tret de sortida a la campanya per les eleccions municipals del pròxim 24 de maig amb la tradicional enganxada de cartells.
Les formacions polítiques ja han tret l’artilleria pesada per convèncer els votants que la seva és la millor opció per ocupar les alcaldies dels 184 municipis els pròxims 4 anys.
A Tarragona, el PSC, amb l’actual alcalde Josep Fèlix Ballesteros com a candidat, va escenificar l’inici de la campanya electoral amb una nodrida representació delpartit en un escenari fet a mida just davant del Teatre Tarragona. La resta de formacions polítiques, excepte la CUP, van repetir el ritual d’enganxar els cartells als plafons (aquest any d’acer en lloc de fusta) amb diferents posades en escena.
Als principals municipis de la demarcació també es va donar el tret de sortida a la cursa de les municipals, que aquest any té com a competidors un total de 654 candidats.
Al voltant de 550.000 habitants de la demarcació de Tarragona (uns 9.000 de nacionalitat estrangera) estan citats a les urnes el diumenge 24 de maig per escollir els alcaldes dels seus municipis per als pròxims quatre anys. Durant quinze dies, els candidats i candidates de les diferents formacions que aspiren a governar als ajuntaments del territori explicaran formalment les seves propostes de govern per als pròxims quatre anys, una legislatura que es preveu més benèvola des del punt de vista econòmic, però força incerta pel que fa a la governabilitat de les administracions a causa de la manca d’una formació política amb un clar predomini en l’espectre provincial i català.
Les municipals del 24 de maig, amb la continuada presència de casos de presumpta corrupció en els estaments públics, són una autèntica prova de foc per als partits grans (PSC, PP, ERC, ICV i CiU) i per als polítics/alcaldes de llarga trajectòria, especialment aquells que històricament han governat als principals municipis del territori. La seva credibilitat i fiabilitat davant de l’electorat es posarà a prova una vegada més a les urnes. A més La proliferació de noves formacions en els darrers anys de crisi econòmica (Ciutadans, Ara, CUP, Podemos…) dibuixa un escenari incert per a la governabilitat dels municipis en els pròxims quatre anys. En ciutats com ara Tarragona, per exemple, es fa difícil preveure que cap formació assoleixi la majoria necessària per governar en solitari. Fet que segurament es produirà a gairebé tots els municipis de la demarcació que, històricament, s’han repartit entre les formacions de CiU, PSC i ERC. La cultura del pacte i l’acord entre formacions, doncs, estarà més present que mai a bona part dels municipis de la demarcació l’endemà del 24 de maig.
Hi ha un altre aspecte a tenir en consideració amb vista a aquests comicis. Amb les plebiscitàries del 27S en l’horitzó, aquestes eleccions municipals són un autèntic laboratori d’assaig per avaluar la capacitat de CiU i ERC, juntament amb la CUP, per assolir una majoria suficient al conjunt dels municipis que convidi a l’optimisme en la cita convocada pel president Artur Mas la pròxima tardor. Caldrà veure si finalment la ciutadania centra aquest 24M el seu vot en l’elecció del seu alcalde/essa o bé avantposa la seva ideologia sobre el procés català a l’hora de decidir el seu vot.
Amb aquestes variables a tenir en consideració, les diferents formacions polítiques adaptaran els seus programes electorals i els seus discursos a la realitat de cada municipi per tal d’intentar el màxim de suports. Arriba l’hora de la veritat per a les formacions polítiques en unes municipals que es presenten més incertes que mai i en les quals les enquestes no serveixen per a res.
Objectius: reactivació econòmica, serveis socials i projecció territorial
Després de quatre anys de fortes restriccions econòmiques per la baixada d’ingressos procedents d’impostos i per la reducció de les aportacions procedents de les administracions de l’Estat i de la Generalitat, la pròxima legislatura es presenta amb diversos reptes per als consistoris del territori i els seus respectius equips de govern. La recuperació del mercat laboral (Tarragona província té encara un 20% d’aturats), la potenciació de les polítiques socials i l’establiment de sinergies entre municipis per assolir serveis mancomunats i infraestructures històriques (transport metropolità, rodalies de Renfe, desdoblament de l’N-340, ample de via europeu al Port…) seran els principals objectius per a un món local que confia a sortir definitivament de la crisi.
La legislatura que ara acaba, en clau de l’administració local, ha estat fortament marcada per la reducció del deute imposada per les administracions de l’Estat i de la Generalitat i per l’obligada priorització de serveis bàsics a la ciutadania. La pròxima legislatura, en termes generals, no serà una de grans inversions ni de grans projectes als municipis de Tarragona, tret de l’exepció de la capital amb l’organització dels Jocs 2017, però sí que té uns grans reptes al davant.
El primer és aconseguir reactivar l’economia dels municipis a través de l’aprofitament màxim dels equipaments ja existents (fets en temps de bonança) i amb la generació de més comerç, més turisme i l’atracció de noves inversions privades. L’objectiu és anar reduint progressivament l’alt índex d’atur que ha assolit nivells màxims durant els darrers 4 anys i que, ara, després de diversos mesos de recuperació sostinguda, sembla més viable.
L’altre repte és mantenir i millorar les polítiques socials per tal que cap persona es quedi enrere en la presumible sortida de la crisi. Si bé molts consistoris han incrementat força les seves partides pressupostàries destinades a serveis socials durant els darrers temps, aquestes hauran de continuar pujant.
El darrer objectiu -assignatura pendent en clau territorial- és assolir una major coordinació entre els municipis per convertir l’Àrea Metropolitana de Tarragona en quelcom real, amb els serveis i equipaments comuns necessaris.