La concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat a la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla és molt més que un merescut reconeixement a una entitat que fa 550 anys que dóna un servei ininterromput a la ciutadania de Tarragona i del seu entorn. Aquest guardó, lliurat en un acte solemne aquesta mateixa setmana al Teatre del Liceu, és un reconeixement a moltes generacions de tarragonins i tarragonines que, al llarg dels segles i de manera desinteressada, han ajudat el proïsme a través de l’entitat abans que a Catalunya hi hagués administracions i un sistema públic com el que coneixem avui en dia i, fins i tot, molt abans que a la nostra societat s’instal·lés el concepte de la sanitat universal i gratuïta per a tothom.
Aquest concepte, que avui tenim plenament assumit i constantment reivindiquem com a societat moderna i del benestar, ja l’aplicaven en condicions molt difícils totes les persones que van impulsar l’hospital de Santa Tecla (allà a finals del segle XII) amb l’únic objectiu d’ajudar aquells conciutadans que necessitaven atenció i no gaudien de recursos. El model fundacional de l’Hospital de Santa Tecla, que uns segles més tard va servir per unificar els dos centres assistencials que hi havia a Tarragona, s’ha mantingut fins al dia d’avui amb èxit. Sense perdre el seu esperit ni valors de servei a la ciutadania, especialment la més desfavorida.
De fet, podem afirmar que institucions com l’Hospital de Santa Tecla, els seus professionals i persones col·laboradores, han estat realment pioneres i veritables precursores de la sanitat universal tal com la gaudim actualment, realitat que a Espanya i a Catalunya no va complir-se (tot i que sembla que la gent ja ho ha oblidat) durant la dècada dels 80 del segle XX, és a dir, fa només uns 30 anys. Des d’aleshores Santa Tecla forma part de la xarxa pública d’hospitals de Catalunya, tot aportant el seu servei i qualitat assistencial, però sobretot l’exemple diari dels seus valors inamovibles, tant històrics com humans.