Posem fi a aquesta ronda d’entrevistes a alcaldes del territori amb Josep Fèlix Ballesteros, màxim responsable de l’Ajuntament de Tarragona durant els darrers vuit anys. Repassem les principals accions desenvolupades pel consistori durant el darrer mandat i fem una escapada a la zona de Llevant de la capital tarragonina, àrea que mereix una especial atenció per la gran conservació dels seus espais naturals i pel seu ordenat desenvolupament urbanístic i de serveis.
Alcalde, gràcies per rebre’ns al seu despatx que, pel que sembla, no ha experimentat gaires canvis des que vostè va accedir a l’alcaldia ara fa ja vuit anys.
El despatx està exactament igual que el dia que vaig entrar, a excepció de dues plantes que vam posar per donar una mica de color a aquest espai, que és més aviat sobri. També hem anat canviat la fotografia del president de la Generalitat, ja que quan vaig accedir a l’alcaldia era la de José Montilla i ara és del president Artur Mas. La resta està tot igual.
Però la ciutat sí que ha canviat en aquest temps, no?
Sí, la ciutat ha canviat bastant i jo crec que per a bé.
Com valora l’evolució de la ciutat de Tarragona en els darrers quatre anys del seu mandat a l’Ajuntament?
Han estat probablement els quatre anys més durs de les últimes dècades en l’aspecte social, però, en canvi, en l’àmbit municipal hem estat capaços de tirar endavant, amb molt d’esforç, grans projectes i inversions com ara el Teatre Tarragona, l’Escola Oficial d’Idiomes o el Mercat Central, que gairebé està a punt. També es comencen les obres del moviment de terres del que serà l’anella olímpica dels Jocs 2017.
Tot i les dificultats econòmiques hem fet molta atenció social, que és molt important per a la gent que ho passa malament, i hem mantingut un bon ritme inversor. Però crec que sobretot hem aportat estabilitat política i institucional a la ciutat, que convé molt en aquest temps de crisi.
L’any 2011, quan vostè va ser reelegit com a alcalde, estàvem en un moment àlgid de la crisi. Ara, quatre anys després, creu que la gent de Tarragona comença a veure la llum?
La gent té la sensació que l’entorn va millor, però no hi ha gaires persones que no notin directament en la seva situació personal, en la seva nòmina o en la seva pensió. Hem de continuar treballant molt per atendre la gent que ho passa malament. Nosaltres hem incrementat d’un 200% les partides destinades a l’atenció social. Aquesta és una prioritat absoluta, juntament amb l’educació. La segona prioritat és continuar fent obres i inversions, ja que això genera dinamisme econòmic i ocupació. I, en tercer lloc, hem de seguir atraient grans empreses que apostin per Tarragona i facin inversions, com han fet Bricodepot, Yelmo Cines o Mercadona.
Tinc entès que un dels motius que l’empeny a seguir com a alcalde són els Jocs Mediterranis de 2017…
Jo vaig dir que seria alcalde uns deu o dotze anys. Ni la ciutat de Tarragona ni els catorze municipis del territori que seran seu, havien tingut mai l’oportunitat de lluir internacionalment tant com amb els Jocs Mediterranis. És una gran oportunitat que confiem que engrescarà les noves generacions de tarragonins i tarragonines amb un projecte positiu.
I quan només resten dos anys per als Jocs, podem dir que s’estan complint els terminis de tot allò que cal fer?
Sí a tot excepte a allò que depèn de l’Estat, que no ha fet encara oficial el seu compromís d’inversió. En el tema de voluntaris ja en tenim més de 3.000; el calendari de les competicions esportives ja està aprovat i, pel que fa a les nostres inversions, les que depenen de l’Ajuntament, de la Diputació i la Generalitat, així com la captació d’inversió privada per la via del patrocini, està anant tot molt bé. L’únic que falta és el compromís de l’Estat, que ha d’aportar entre 12 i 15 milions d’euros per garantir que es facin els tres equipaments de la vila mediterrània. Jo crec que diran que sí, però estan trigant massa a parer meu.
M’està parlant de projectes grans, però també hi ha d’inversions petites que es fan des de l’Ajuntament amb regularitat. Vostè em vol portar a la zona de Llevant, per què?
Perquè és un lloc on potser no hem fet grans inversions espectaculars, però, en canvi, sí que s’han posat en marxa serveis que són molt efectius en el dia a dia dels seus habitants, com ara els centres cívics, diverses àrees verdes de pícnic, l’arranjament de les platges i la plaça de les Lletres Catalanes, que sí que es tracta d’una inversió important des del punt de vista econòmic. La veritat és que, després de fer la Rambla de Ponent a final del mandat passat, ara hem apostat per la nova plaça de les Lletres Catalanes a la Vall de l’Arrabassada. Des de l’Ajuntament hem tingut cura d’equilibrar el ritme inversor entre les zones de Llevant i Ponent per tal de garantir el desenvolupament equitatiu de totes les parts de la ciutat. A Llevant, en el darrer mandat, a banda de la nova plaça a la Vall de l’Arrabassada, hem posat en marxa el centre cívic a Monnars, que servirà de referent cultural i social per als veïns de la zona, hem dotat de nous equipaments les platges, com ara les noves guinguetes que podran obrir tot l’any, i hem actuat a la Platja Llarga per garantir la preservació del seu entorn natural. Tot això, combinat amb una millor xarxa de transport públic, permet dir que la zona dels barris de Llevant estan deixant de ser simples urbanitzacions per ser una de les parts més actives i de futur de la ciutat de Tarragona.
Quina és l’aposta de Josep Fèlix Ballesteros per a la ciutat en els pròxims anys si continua com a alcalde?
Hem de continuar treballant per aconseguir una societat cada vegada més justa i equilibrada. Això s’aconseguirà mantenint una atenció social constant per a les persones i les famílies més necessitades, sobretot les que estan integrades per gent gran i infants. És un esforç que no pot parar-se.
A banda d’aquesta prioritat, en els pròxims quatre anys necessitem acabar de connectar les zones de Llevant i Ponent amb el centre de la ciutat. Llevant, a través de la transformació d’aquesta antiga Via Augusta en una via urbana, que tingui carril bici, zones d’oci, voreres i fanals. Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador dotant totes la carretera de vorera, llum i carril bici i, per últim, tota la zona de Ponent acabant de connectar-la amb els trams que falten al final de la Via Roma. D’aquesta manera la ciutat –que amb el POUM queda perfectament definida urbanísticament– també quedarà equilibrada i cohesionada des del punt de vista de la mobilitat.