La Nostra Àliga celebra els 30 anys

Uns audiovisuals mostren la relació d’alguns tarragonins amb la bèstia del Seguici

Per . Actualitzat el

Que l’Àliga és més que un objecte de llautó és evident. Com la resta de bèsties del Seguici festiu tarragoní fa molts anys que ha deixat de ser quelcom només material per passar a formar part de l’imaginari col·lectiu. Després de la gran tasca feta des de la Conselleria de Festes, els nens i nenes de la ciutat adoren aquests animalons que surten a ballar per festes i, fins i tot, aprenen a dur-los mitjançant les seves rèpliques petites. Els adults també ho fem, tant que ens convertim en infants quan les veiem passar per la Part Alta.

No es tracta de fer un rànquing de quina bèstia o de quin element del Seguici de Santa Tecla és el més estimat perquè no és possible admirar-ne a un de sol si no va acompanyat de la resta dels seus companys. La Mulassa juganera que sempre ha de pujar més escales que ningú, el Lleó majestuós que lluny d’espantar amb el seu rostre seriós dóna ganes d’abraçar com si la seva cabellera fos flonja, l’aparatosa Cucafera que fa les delícies dels vianants a mossegades i ja ha après a baixar escales, el Bou amb les seves cortines de foc daurades, el mític Drac de Sant Roc que ha relegat a Sant Jordi perquè ningú pot pensar que el nostre drac representi al mal, la Víbria recollint els xumets dels futurs teclers amb la pitrera a l’aire, el recent vingut Griu i l’Àliga conformen una part del Seguici que encisa a grans i petits.

Enguany és l’aniversari de l’Àliga. Aquesta reina daurada que trasbalsa la ciutat la nit del 21 de setembre i que amb trenta anys ha creat milers d’històries al seu voltant. Els seus portadors, els aliguers, aquells de groc que la fan ballar i saltar com si fos de cartó, han decidit fer-li un regal d’aniversari únic: mostrar-li alguns exemples del que els tarragonins i les tarragonines sentim per ella. Hom podria creure que estan folls aquests tarragonins que parlen, ballen, ploren, riuen i s’emocionen amb una bèstia de llautó, però nosaltres estem tranquils perquè sabem que ella no és un metall amb forma d’au, ella és la Nostra Àliga i està viva.

Justament sota el títol de La meva Àliga, els usuaris de les xarxes socials podran veure els testimonis d’alguns d’aquests tarragonins que mantenen o han mantingut una relació especial amb l’homenatjada de 30 anys. El primer vídeo, molt emotiu, ja ha sortit. En ella la Mar Sánchez ens explica com va viure uns moments molt difícils acompanyada de l’Aligueta. La resta els podrem durant aquests mesos previs a Santa Tecla mentre fem temps a què l’Àliga bufi les espelmes del seu pastís.