Els nostres hospitals, motors econòmics del territori

L’activitat dels centres hospitalaris del Tarragonès i del Baix Penedès gerenen un impacte econòmic anual de 276 milions d’euros a la zona

Per . Actualitzat el

A banda de garantir l’assistència sanitària de la ciutadania, els hospitals sanitaris i sociosanitaris són autèntics centres de dinamització social i econòmica del seu entorn. Així ho conclou un estudi realitzat sobre els centres adherits dins del projecte TGN Salut Aliança Estratègica, que quantifica en 276 milions d’euros l’impacte econòmic que els centres hospitalaris de les ciutats del Vendrell (Hospital del Vendrell) i de Tarragona (Joan XXIII, Hospital de Santa Tecla, Complex Sanitari Santa Tecla Llevant, Santa Tecla Ponent i Hospital Sociosanitari Francolí) generen anualment a les seves economies locals.

Les dades extretes de l’estudi són esclaridores. Un impacte econòmic de 276 milions euros anuals, 3.132 llocs de treball directes i uns salaris de més de 106 milions d’euros anuals (amb seguretat social inclosa), etc., són xifres que constaten de manera objectiva la importància del sector hospitalari en les economies de Tarragona i el Vendrell i que, alhora, tiren per terra la creença que el sistema sanitari és simplement una despesa que les administracions públiques han d’afrontar de manera irremeiable. Però l’estudi va molt més enllà de les xifres i apunta altres variables que confirmen que la inversió en centres sociosanitaris és una de les millors maneres per dinamitzar l’economia i potenciar la captació de noves inversions en un territori.

Motors econòmics

L’impacte econòmic generat pels centres hospitalaris va molt més enllà del sector sanitari. De fet, la funció principal del sector (la de tenir cura de la salut de la població) ja provoca un augment de la productivitat, ja que redueix les hores d’absentisme laboral i la mortalitat prematura. En molts països desenvolupats es conclou que, en els darrers 200 anys, almenys la tercera part del desenvolupament econòmic s’explica per la millora en la salut (Forgel, 1991) i l’evidència empírica indica que cada any de vida guanyat es tradueix en un creixement per càpita potencial de 2 a 4% (Weil, 2005).

Però la sanitat a més a més d’acomplir la seva funció principal com a prestadora de serveis sanitaris als ciutadans, genera un alt valor afegit a l’economia, ja que representa al voltant del 5,1% del PIB i el 5,6% de l’ocupació de tot l’Estat. Hi ha països com Alemanya on representa un 10,6% del PIB i un 10% de l’ocupació, la qual cosa ens indica que hi ha un gran recorregut per fer quant a despesa i inversió en aquest sector per assolir nivells europeus. L’estudi analitza els casos dels centres assistencials a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) del Vendrell i de Tarragona. Aquests són l’Hospital Universitari Joan XXIII, l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona i l‘Hospital del Vendrell (en els vessants d’atenció especialitzada) i l’Hospital Sociosanitari Francolí, l’Hospital Sociosanitari Santa Tecla Llevant i la Residència Santa Tecla Ponent (en el vessant sociosanitària). Per tant, queda exclòs de l’estudi el sector privat i a més a més, altres línies del sector salut com l’atenció primària o de salut mental. En el seu conjunt, els centres hospitalaris de l’estudi generen una producció anual (facturació) de 208 milions d’euros (177 a la ciutat de Tarragona i 31 al Vendrell). El sector, però, genera al seu voltant una activitat induïda que arriba a una facturació de 68 milions d’euros anuals (uns 58 a Tarragona i uns 10 al Vendrell). L’estudi, per tant, estima que l’impacte econòmic dels centres hospitalaris d’ambdues poblacions arriba als 276 milions d’euros anuals.

Aquest moviment econòmic es tradueix en uns sous anuals de 106 milions d’euros, amb les seves corresponents cotitzacions a la seguretat social, i el pagament d’uns 23,4 milions d’euros en impostos (IVA i càrregues municipals, autonòmiques i estatals). El 38% restant fins a arribar als 208 milions d’euros de producció pròpia del sector (uns 78,2 milions d’euros) es destinen a la compra de serveis externs. Entre ells destaca el sector farmacèutic, el material sanitari i la subcontractació de serveis exteriors com hostaleria, neteja, manteniment o bugaderia, principalment. En definitiva, segons l’estudi, el sector sanitari hospitalari del Tarragonès i el Baix Penedès retorna al sistema el 100% de la seva producció anual, a més de generar riquesa i facturació en els sectors amb els quals es relaciona.

grafic

Activitat estable

El sector sanitari és un dels 5 sectors econòmics més importants en termes de producció, juntament amb d’altres com les Administracions Públiques, els serveis de restauració i la indústria, el sector de vehicles i la construcció. Addicionalment és l’únic que té una activitat no cíclica i que es relaciona amb els altres sectors transversalment, essent el sector candidat ideal per esdevenir el motor principal de l’economia en conjuntures de crisi a través dels efectes multiplicadors que provoca en la resta, la creació d’ocupació i el manteniment de la demanda interna. La demanda de béns i serveis per a les prestacions sanitàries abasta tots els sectors productius, especialment l’alimentació, el tèxtil, materials de construcció, vehicles, serveis generals de manteniment, serveis informàtics, allotjament, transport, telecomunicacions, I+D, educació i d’altres. És un sector amb poca necessitat d’importar béns i serveis, per tant no genera desequilibris en la «balança comercial exterior». A més actua com a element de cohesió que genera riquesa en tot el territori, negoci i ocupació en proveïdors locals.

El perill de la deslocalització

Quantes empreses hi ha al territori que donin feina a prop d’un miler de persones? Aquesta és una pregunta que qualsevol es pot fer per entendre la importància que tenen els hospitals en la creació de riquesa al seu entorn. A banda de l’impacte econòmic que genera la seva activitat, el sector ofereix altres elements clau i que cal tenir en consideració a l’hora de defensar els equipaments existents i de demanar noves inversions sanitàries a les nostres comarques. Els centres assistencials retornen el 100% dels seus costos de producció al sistema públic (a través de sous, impostos, seguretat social i amb la contractació de serveis a altres sectors productius de l’entorn). A més, generen una producció d’alt valor afegit per a la societat (garantint la salut de la ciutadania) i donen feina a personal altament especialitzat.

A tot això cal afegir que els hospitals generen sinergies amb universitats i centres docents i requereixen inversions en innovació i en noves tecnologies, que ajuden al desenvolupament del coneixement al territori. Tot aquest capital fa que s’hagi de lluitar per evitar la deslocalització de serveis i, fins i tot, per millorar-los.