Anna Maria Bofarull, tarragonina, ha fet quelcom extraordinari. En plena crisi del sector cinematogràfic ha tirat endavant el rodatge de dues pel·lícules: ‘Barcelona 1714’ i ‘Sonata per a violoncel’. Aquesta darrera cinta, un projecte personal (guió i direcció) que parla sobre la fibromiàlgia, és el resultat de més de 10 anys de treball. La seva estrena està prevista el 23 d’abril al prestigiós festival de cinema de Màlaga.
Per què l’estrena a Màlaga?
La pel·lícula està acabada i és el moment de presentar-la a festivals. El de Màlaga és un dels més prestigiosos d’Espanya i el primer en el calendari. A més, ha mostrat molt d’interès per Sonata per a violoncel.
Estàs nerviosa?
Estic molt expectant per veure la reacció del públic. De moment tenim un retorn molt positiu del tràiler i a les xarxes socials. Confiem a confirmar aquestes sensacions amb l’estrena.
Quin és l’origen de ‘Sonata per a violoncel’?
Hi vaig pensar per primera vegada fa 10 anys, quan a la meva mare van diagnosticar-li fibromiàlgia. Vaig estar treballant en el guió i ara fa quatre anys vam començar a buscar finançament i emplaçaments per al rodatge. Ha costat molt, perquè els temps són difícils, però el resultat crec que és sorprenent. És la primera pel·lícula que tracta explícitament sobre aquesta malaltia.
Els actors protagonistes són coneguts…
Juanjo Puigcorbé, Montse Germán, Jan Cornet i Marina Salas… és un bon cartell. Sense dubte el fet que siguin actors de prestigi ens ajudarà a donar a conèixer la pel·lícula.
Què ens explica ‘Sonata per a violoncel’?
Es tracta d’una història dura, ja que ens mostra fins a quin punt una discapacitat, en aquest cas produïda per una malaltia força desconeguda i incompresa com la fibromiàlgia, canvia la vida d’una persona i el seu entorn. Especialment en el cas de la protagonista del fil, que és una violoncel·lista de prestigi mundial, dedicada en cos i ànima al seu art. El film té un final obert que permet a cada espectador fer la seva pròpia interpretació. No et sabria dir si la pel·lícula acaba bé o malament. Depèn de cada punt de vista.
Una pel·lícula feta per una tarragonina i rodada a les nostres comarques, oi?
A Tarragona, a Calafell, al Vendrell, a Barcelona, a Lleida, a Reus, a Berlín….
I després de l’estrena a Màlaga…
Tornarem a Catalunya per inaugurar el festival FitCat a Roda de Berà el dia 3 de juny. Després estarem a altres festivals i confiem que, tard o d’hora, arribarem a les sales de cinema. Però això és lent.