La Generalitat crearà la Taula Territorial de la qualitat de l’aire abans de dos mesos

El departament de Sostenibilitat assegura que ja està treballant amb la indústria per evitar els pics d’emissions de benzè i amb la Agència Catalana de la Salut per marcar els límits màxims de 1,3 butadiè

Per . Actualitzat el

El Camp de Tarragona i la química ja fa molts anys que van agafats de la mà. En tot aquest temps, els ciutadans i la indústria han après a conviure. Els primers, crítics amb les males olors i amb les conseqüències que les emissions de l’activitat industrial pot tenir per a la salut però, alhora, conscients del retorn econòmic que genera el clúster a les ciutats i viles de la zona (llocs de treball directes i indirectes, impostos i subvencions als municipis i a les entitats per realitzar activitats culturals, festives i socials…). I els segons, pacients davant les mancances de connectivitat del territori i posant el seu logotip en els moments més transcendentals per a les ciutats que els acullen. Amb tot, el risc d’accident (i més després de l’atemptat d’Empetrol) i la contaminació del medi ambient sempre han estat en boca dels tarragonins. Fa gairebé tres anys (el juny de 2012) els ajuntaments del Morell, Perafort-Puigdelfí, Constantí i Vilallonga i la Plataforma Cel Net van decidir encarregar un estudi independent a la UPC per conèixer la qualitat de l’aire del territori. Recordem que la URV ja n’estava elaborant un, en aquest cas per encàrrec de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) i altres ajuntaments.

Taula inclosa a l’estudi de la qualitat de l’aire de Tarragona fet per la Plataforma Cel Net i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) on s’il·lustra les vegades que es van superar els màxims establerts per la regulació europea o per l’OMS en el cas de l’1,3 butadiè i quins màxims es van detectar.

Tot i que els estudis realitzats per la URV sempre han destacat la bona qualitat de l’aire del Camp de Tarragona, l’informe elaborat per la UPC ha posat de manifest que hi ha dos agents tòxics presents a l’aire en uns índexs superiors als que recomana l’Organització Mundial de la Salut. Es tracta del benzè i de l’1,3 butadiè, declarats com a potencials cancerígens per la mateixa OMS i per l’Agència de Protecció Ambiental Americana.

Amb aquestes dades sobre la taula i a causa el ressò social que han originat, el passat mes de juny el grup parlamentari d’ERC va presentar la proposta de resolució a la Comissió de Territori i Sostenibilitat sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona, que va ser aprovada la setmana passada per la resta de grups parlamentaris. Arran d’aquesta aprovació, el Parlament de Catalunya ha instat el Govern de la Generalitat a «crear una Taula Territorial sobre la qualitat de l’aire i l’impacte de les emissions atmosfèriques procedents de la indústria petroquímica al Camp de Tarragona amb l’objectiu d’intercanviar periòdicament informació sobre aquesta temàtica i sobre els efectes en la salut de la població de les esmentades emissions i també representants de les empreses del sector».

També s’obliga el Govern a «donar a conèixer a la població en general els resultats de l’estudi Avaluació del risc per la salut per exposició a COVs i PAHs en l’atmosfera del Camp de Tarragona» i a «emprendre les accions necessàries per reduir els nivells d’1,3 butadiè i benzè, atès que es coneixen les fonts d’emissió i, per tant, les empreses responsables de les emissions d’aquests contaminants a l’atmosfera».

Per aquest motiu s’hauran de «situar punts de control sobre l’1,3 butadiè en llocs representatius dels municipis del Morell, Puigdelfí i Perafort i iniciar els treballs que permetin la implementació a Catalunya de les legislacions existents en altres països de la UE».

L’estudi que ha provocat aquesta resolució parlamentària, elaborat a partir de medicions dutes a terme durant tot un any, posa de manifest que es van produir pics de benzè de 18 micrograms (μg) per metre cúbic d’aire de mitjana en 24 hores. Segons la regulació europea, el llindar màxim d’emissió d’aquest component és de 5μg/m3 de mitjana anual. Per tant, tot i que les indústries del territori compleixen la legislació vigent, els pics són més grans dels que recomana l’Organització Mundial de la Salut (no superar els 10μg/m3).

«Les empreses ja estan complint la normativa», explica Cèsar Puig, director dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a Tarragona, «però volem anar més enllà i per això ja estem treballant amb Repsol per evitar que hi hagi pics que superin l’emissió de 10μg/m3 de benzè».

Segons el responsable de la Generalitat de Sostenibilitat, «s’estan identificant amb l’empresa química quins són els punts de fuita i aplicant les mesures necessàries perquè a partir d’ara se’n produeixin les mínimes possibles».

Puig veu amb bons ulls la creació de la Taula Territorial però treu importància a l’estudi encarregat pels quatre ajuntaments i Cel Net considerant que «s’ha fet en un període massa curt que no és significatiu» i que «nosaltres tenim medicions de les quantitats de benzè relatives als darrers deu anys i que en els últims cinc anys ha disminuït molt».

Amb tot, des del Govern català no s’ha mesurat mai la quantitat d’1,3 butadiè perquè la normativa europea no hi obliga i, en canvi, l’estudi elaborat per la UPC ha detectat al Morell, a Perafort i a Puigdelfí pics de més de 120μg/m3 de 1,3 butadiè de mitjana en un sol dia, una xifra deu vegades superior a la que estableix l’OMS (11μg/m3) per aquest compost cancerígen.

«Amb l’1,3 butadiè hi estem treballant però encara és aviat. El que tenim més avançat és el tema del benzè», explica Puig, que es compromet ha presentar la Taula Territorial abans de dos mesos. El director de Sostenibilitat a Tarragona recorda que treballen frec a frec amb les empreses químiques per assolir els objectius de qualitat de l’aire que l’Agència Catalana de la Salut considera més adients després d’estudiar les dades que el mateix departament de Sostenibilitat li facilita. Malgrat tot, admet que la indústria ja compleix la legislació vigent i que tot el que s’avanci en aquest camp depèn de la bona voluntat de les companyies químiques.

En aquest sentit, des de l’AEQT s’obre la porta a continuar col·laborant per millorar la qualitat de l’aire i es veu amb bons ulls «qualsevol iniciativa que es faci per millorar l’entorn en el qual nosaltres operem i on viuen els nostres veïns» però demanen que es posin en comú tots els estudis «per saber que estem utilitzant els mateixos barems». En aquest sentit, l’AEQT recorda que no totes les immissions provenen de les seves empreses i que hi ha altres focus d’emissió de tòxics.

La Plataforma Cel Net es mostra satisfeta de l’impacte que finalment ha tingut l’estudi i agraeix als municipis que van apostar per tirar-lo endavant, assegura el vicepresident de la plataforma, Josep Maria Torres, que recorda que es van reunir en diverses ocasions amb un dels municipis afectats per les emissions de les químiques, la Pobla de Mafumet, que al final no va participar en aquest estudi.

Cel Net espera la suma de més ajuntaments

Fa unes setmanes que la plataforma ja ha iniciat un nou estudi per seguir controlant els compostos tòxics de l’aire, tot i el compromís del Govern català i l’optimisme amb què veuen la creació d’aquesta Taula Territorial: «serà el mateix que amb l’estudi de la URV però ara almenys canvia el moderador, que passa de l’AEQT a la Generalitat», explica Torres.
Des de Cel Net preveuen reunir-se amb els responsables d’ajuntaments del polígon sud per oferir-los la possibilitat de participar en aquest estudi independent. Torres ha explicat que esperen poder-ho fer amb el de Tarragona abans de les eleccions.

Malgrat tot, la consellera de Medi Ambient, Carme Crespo, ha explicat a NotíciesTgn que «ja fa anys que la URV s’encarrega de fer els estudis de la qualitat de l’aire i que enguany hem renovat el contracte, per tant, difícilment farem un altre estudi, ja que la nostra universitat està suficientment capacitada».

En aquest sentit, des de Cel Net no es dubta de la capacitat dels tècnics de la URV sinó de la metodologia que «ve donada des de les empreses químiques i que influeix en els resultats, depenent d’on i de quan es fan els mesuratges dels compostos tòxics».