A mesura que s’estén l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport quotidià s’incrementen els problemes de convivència entre ciclistes i cotxes i vianants i es palesen les mancances de la ciutat per acollir «noves» formes de mobilitat. D’aquí la tasca d’associacions com el Grup Mobilitat Tarragona, Tarragona en bici o Massa crítica. Avis que pateixen, cotxes que no respecten, robatoris… Quantes persones s’abstenen d’anar en bici per aquestes raons?
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya-Moviment d’Esquerres-Moviment Demòcrata Català creiem que cal impulsar amb fermesa l’ús de la bicicleta (normal i elèctrica) tot ordenant aquesta situació en benefici de ciclistes, vianants i vehicles de motor. Entenem que fer-ho ens donarà seguretat perquè cadascú tindrà delimitat i senyalitzat el seu espai de circulació. Però també ens aportarà eficiència atès que la bicicleta és un mitjà econòmic i ràpid en trajectes urbans. I salut, perquè anar en bicicleta és fer esport i significa reduir la congestió de cotxes i contaminants atmosfèrics i acústics. Ras i curt: millor qualitat de vida per a tothom.
Però deixeu-me respondre un dubte raonable: impedeixen els pendents de Tarragona moure-s’hi còmodament, en bicicleta? La resposta és no. La majoria de trajectes interessants rodegen la ciutat fent un desnivell suau i acceptable. A més, existeix la bicicleta elèctrica com una fantàstica opció per les persones que tenen una menor capacitat d’esforç.
Per això el primer que necessitem és implementar una xarxa de carrils bicicleta, degudament senyalitzada, que connecti els barris (ponent, nord i llevant) amb el centre i que enllaci de manera cohesionada els punts generadors de mobilitat (la URV, l’estació de tren, l’estació d’autobusos, l’atenció sanitària, l’administració pública o les zones amb més veïns). Entre el Campus Catalunya i Sescelades, per exemple. Es tracta d’estimular els usos diversos que permet la bicicleta: feina, tràmits administratius, formació i esbarjo.
Tenim un Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible que certament ens val. Però no compartim la lentitud amb què l’actual consistori afronta el repte. El problema no és el Pla sinó creure-se’l!
El segon element que hem de resoldre és l’aparcament. Hem de multiplicar els punts exteriors d’aparcament amb punt de recàrrega per a bicis elèctriques. Però també cal reservar un espai dels pàrquings municipals per poder aparcar-hi bicicletes de forma protegida, de dia o de nit. En només 3 places de pàrquing hi caben més de 30 bicicletes! Com és que no ho aprofitem?
En tercer lloc, i en paral·lel, caldrà realitzar una àmplia campanya de sensibilització i foment de l’ús de la bicicleta. Es tractarà tant de fer la pedagogia necessària per implementar una nova cultura de la bicicleta a la ciutat com d’adequar la normativa perquè en determinades circumstàncies les bicis tinguin cabuda al transport públic sense que ocasionin molèsties.
I, finalment, haurem de pensar Tarragona en relació al seu entorn. Això vol dir obrir camí cap als pobles que tenim a la vora, sí, però també cap a les principals ciutats europees. Em faré entendre: si impulsem la connexió d’una via fins a Vila-seca per la costa i millorem algun tram del camí cap a Altafulla ens serà molt més fàcil aconseguir formar part de la Ruta del Mediterrani (ruta 8) de l’Eurovelo –que és un projecte per implementar una xarxa de ciclorutes a través del continent–. Una oportunitat immillorable per posar la nostra ciutat al mapa i afavorir l’arribada d’una forma de turisme sostenible i emergent!
En definitiva des d’Esquerra proposem convertir un mitjà de transport alternatiu en un de normal a fi i efecte de viure millor. Comprendreu que als que venim a fer un nou país no ens fan cap por les pujades que se’ns posin per excusa; ans al contrari, les pujarem amb força.