La política travessa moment contorbats pel que fa a credibilitat. Els polítics, per a un gran nombre de ciutadans, són com una mena de plaga. Sovint jutgem sense condescendència. No ens estem per a mitges tintes. Sembla que tot allò que té relació amb política està podrit i que no n’hi ha un pam de net. Recentment, el regidor d’Urbanisme i Seguretat Ciutadana de Tarragona ens ha donat una lliçó. Va anunciar que marxa (o que el fan fora –és un detall poc rellevant, ara mateix). Deixa la política municipal. Ho va dir al costat de l’alcalde i candidat socialista que durant massa temps el va menystenir i permetre que alguns dels seus «esbirros» li fessin la vida difícil. Ballesteros va dir que Castillo era com el seu germà petit, però em fa la sensació que no el va cuidar ni mimar, tal com es fa amb els nostres germans. A l’Ajuntament li van fer el buit. Va haver de treballar –recordem que portava dues megaregidories– amb un pressupost ridícul. Els que li van fer la guitza tenen nom i cognoms. La història acabarà revelant la seva identitat. El temps posa tot i tothom al seu lloc. També a aquells que aparenten ser capellanets però són veritables dimonis. La gent honesta sempre triomfarà. Sempre. El problema és que el reconeixement sol arribar tard, quan el guardonat no pot gaudir perquè està cansat de lluitar contra estrategs malèvols i que només pensen en la meta sense tenir en compte les víctimes ocasionades. Carles Castillo se’n va per la porta gran. Si algú tenia dubtes, la justícia va deixar clar que és honest i honrat. És una ovella descarrilada i un polític atípic. Però és una persona amb valors i potencialitats. És decebedor veure que a l’hora d’anunciar que se’l carregaven (amb abraçades i somriures per no fer-ho tan dramàtic) la sala estava plena. El dia que el van «desimputar» estava més sol que l’una. Davant de tot això només puc concloure que la política municipal ha perdut una persona honesta i… Ballesteros també.
